“La culpa és molt negra i ningú la vol”, paraules que la meva avia ens recordava moltes vegades quan entre el meu germà i jo en passaven la culpa d'alguna malifeta.
És exactament el que està passant ara, davant del maltractament rebut per un infant de 6 mesos, la nena Clàudia (Salou-Tarragona). Les institucions s’han estat passant les responsabilitats d’una a l’altra, just quan es compleix un any i mig del cas de la nena Alba que vàrem viure tots molt a prop, aquí a Montcada, i que ara, en repetir-se, ens recorda si hem aprés alguna cosa més sobre aquella experiència.
Quan es reben aquest tipus de notícies tothom es pregunta com és possible que passin aquestes coses? Com pot existir gent tan “bèstia” que descarregui totes les seves frustracions contra un infant indefens? Es podia haver evitat? De qui és la culpa? . Devant d'aquests fets el cap no pare de barrinar i voler respostes.
Per molt que busquem responsabilitats, que millorin els protocols d’actuació, que la justícia actuí amb fermesa, que s’intenti preveure per a reduir al màxim, aquest tipus d’actes criminals. Per molt bé que es vulgui fer la feina (la societat exigeix que tothom compleixi amb el seu deure) mai es podrà impedir al 100% aquestes coses. L’ésser humà és complicat i per molt que es busqui la perfecció, aquesta “societat perfecta” no existirà mai. Quan s’actua dins del que podrien denominar “intimitat personal” per molt que es vulgui reglamentar milimetricament, mai es podrà preveure tot, sempre existirà aquella persona “malalta” que actuarà irracionalment.
El filòsof Jean Jacques Rousseau deia que l’home té la tendència a ser bo per naturalesa. En part i majoritariament és així, però per desgracia n’hi ha uns quants que demostren que la naturalesa fa que actuïn com a animals irracionals. "
Comentari:
Montcada Confidencial ha rebut aquest correu electrònic i hem decidit penjar-lo. Quan passen aquests fets tan violents, quan cada dia ens confirma que alguna cosa del nostre sistema de valors no funciona prou bé, hem cregut oportú dedicar-li aquest espai.
Quan es compara la gravetat d’aquests fets amb el que nosaltres critiquem als polítics, els que governen o bé denunciem coses sobre la nostra ciutat, ens adonem de la poca importància que tenen (i que nosaltres els donem) davant d’aquests episodis de maltractament als infants, o bé quan veiem quasi a diari, en els mitjans d’informació ciutadana, tants casos de violència de gènere. Tot això sí que és greu...!
Segurament, per desgracia, d’aquí uns dies tornarem a caure en la rutina diaria i ens oblidarem de la Clàudia o de l’Alba, segurament això ens passarà.
Però el que no hem de fer mai, es resignar-nos que tot això no té cap solució i fer-nos baixar la guàrdia, de cap manera, la societat s’ha de conscienciar i solidaritzar-nos amb tots aquells que hi pateixen. Cal que aquest “Estat de Benestar” i els seus mecanismes administratius, policíacs, etc. facin bé la seva feina. Cal respondre amb agilitat davant de situacions com el cas de l’Alba o la Clàudia.
Finalment, la intencionalitat d’aquest comentari, d’aquest escrit és denunciar i lluitar contra la irracionalitat d’éssers que només es mereixen el rebuig de tota la societat, i demanar al mateix temps, perquè els nostres polítics, s'impliquin i dediquin més recursos econòmics i humans per potenciar l’eficàcia i l’actuació dels serveis socials.
