Homenatge, record i quelcom més.
(continuarà)
Així acabava la història d’homenatge al que va ser Cine Coliseum; com que en aquests dies també ha desaparegut l’altre cinema, l’España, doncs, acabaríem de cine-somniar amb una petita continuació d’aquella història. Crec que a l’Eurídice se li hauran acabat les ganes de parlar de pel·lícules; sí, és veritat que a l’antiga zona d’Aismalibar obren els cinemes El Punt, però això d’ara ja no és el mateix...
I van arribar les eleccions sí, i va començar la campanya perquè tothom pogués dir la seva i perquè el poble pogués decidir... Hi va haver un partit que va fer una campanya que era com de cine; els seus “slògans” recordaven pelis com: El mundo en sus manos, El tiempo en sus manos, Las manos de Orlac, Inocentes con las manos sucias, La mano que mece la cuna, Eduardo Mansotijeras... i també El perfume, Perfume de mujer... I resulta que no van aconseguir el Poder absoluto, però com si res perquè en el fons, entre Sonrisas y lágrimas, van fer com allò de Pactar con el diablo i ja no es van quedar Solos en la madrugada; ah i els altres “pactistes”, de Los Santos Inocentes res de res.
Les seves converses havien estat com Encuentros en la 3a fase (tercer mandat amb pacte) i El conformista de torn en va tenir prou en poder exercir de tant en tant d’alcalde. Ja els programes electorals semblaven com Los cuentos de las 1001 noches o bé Los cuentos de Canterbury o fins i tot Los Cuentos Inmorales però no hi feia res, pensaven en allò de El cielo puede esperar i van començar de nou (amb el renovat Love Story) El mayor espectáculo del mundo. Les altres tres coalicions, com si de Los 3 mosqueteros es tractés, no són tan “bledes” per pensar que El cartero siempre llama dos veces i sembla que volen donar Un toque de distinción i creuen que amb una bona oposició encara poden fer de Montcada El jardín de las delicias o Un lugar en el sol.
Després de tot em pregunto: Tornaran els dies del Esplendor en la hierba? o hauré de conformar-me pensant en una altra frase famosa que diu “aunque nunca jamás llegue la hora del resurgir de las flores y el esplendor en la hierba, no te aflijas porqué la belleza permanece en el recuerdo” (W.Withman)?
Per si un cas tornaré a demanar al Sam que toqui “El tiempo pasará” (tema musical de Casablanca).
Sara Bernhardt
_________________________________________________________________________
Nota:
Montcada Confidencial aprofita l’escrit de la nostra col.laboradora per fer saber a tots els amics internautes que aproximadament a mitjans del mes de juliol, aquest bloc es mantindrà en un “pseudo standbay” fins començament del mes de setembre, on tornarem si cal, amb més força. Aquest descans ens servirà per reflexionar; cap a on va aquest blog, per carregar piles, per tornar, com diem, amb més empenta (això desitgem) i afrontar amb millor perspectiva, el proper curs polític.
Això no treu, que puntualment publiquem en aquest període “de vacances”, quelcom que per la seva importància caldrà “penjar-lo” , doncs, tenim cert compromís amb els nostres fidels seguidors. Seguirem l’actualitat i facilitarem unes finestres, perquè tothom, si vol, pugui dir la seva, mitjançant el seu corresponent comentari o bé fer-nos arribar el mateix per correu electrònic. Nosaltres ens comprometem a penjar-los regularment, un cop al dia.
Queden moltes qüestions pendents per ser tractades i analitzades. El programa de govern que serà presentat el proper setembre ens indicarà per on aniran les prioritats del nou equip de govern del nostre Ajuntament. Veurem aleshores quan s'ha de dir allò de: “ torna-la a tocar Sam...”, caldrà veure si el piano desafina o bé sona igual que fins ara o definitivament el promès nou “tarannà “ fa que la musica no sols sigui escoltada sinó també sentida per tots.
Seguirem informant... sobre el proper Ple del 5 de juliol i potser també alguna cosa més... Tot plegat ens servirà per començar a ralentizar l’activitat fins al més de setembre, on tornarem al ritme habitual.
Gràcies a tots i totes, a les quasi 100.000 visites rebudes que ens dóna la força necessària per continuar. Sense vosaltres, això no tindria cap sentit.