20 des. 2007

QUADERNS, NUM. 15, DESEMBRE 2007. FUNDACIÓ CULTURAL MONTCADA


UNA ALTRA OPORTUNITAT PERDUDA
Ara fa més d'un segle, el petit poble de Montcada i Reixac es va veure afavorit per la práctica de l'estiueig. Aquest fenomen, dut a terme per sectors benestants de la burgesia barcelonina, va impulsar el desenvolupament social i económic del poble, i va significar un estímul pel seu migrat urbanismo. Grácies a l'estiueig, Montcada es va veure afavorida pel traçat de nous carrers i per la introducció d'una arquitectura fins aleshores inèdita: Foren els casinos i les torres d'estiueig, que escamparen per molts racons del poble espurnes de classicisme i modernisme.

Durant la segona meitat del segle XX, el procés de creixement i transformació urbanística que va patir Montcada i Reixac no va ser especialment sensible amb la protecció i difusió aquest patrimoni, i va donar lloc a una destrucció sistemàtica i indiscriminada de moltes obres de rellevància en benefici d'unes suposades noves necessitats socials. Darrerament, però, amb l'elaboració del Catàleg de Patrimoni (tot i que sembla que encara no és vigent) i l'adquisició per part de l'ajuntament d'alguns edificis singulars, sembla que s'ha trencat aquesta dinàmica destrucció i oblit. Amb tot, encara ens queda molt per fer.

En l'actualitat s'estan enderrocant algunes cases velles del carrer Ripoll i carrer Barcelona (especialment significativa és la parcel.la situada al costat de l'església). Aquestes parcel.les formen part del nucli antic de Montcada i per tant han de ser estudiades mitjançant cales i petites campanyes d'excavacións arqueològiques, tal com es fa en altres ciutats com Sabadell, Terrassa, Cerdanyola, etc. En aquestes, un cop enderrocades les cases velles (després de documentar fotogràficament, si cal, l'interior o la façana) la parcel.la resultant és ocupada per arqueólegs que en fan un petit estudi: Dibuixen les troballes, les fotografíen i les retiren porquè s'hi pugui iniciar la construcció del nou edifici. Tots aquests treballs duren aproximadament un mes, són finançats per les empreses promotores del nou edifici (el seu cost és relativament petit), i les restes trobades són diposítades en el Museu corresponent. Acabats aquests treballs de documentació, s'inicia la construcció del nou edifici.

Però en el cas de Montcada hi ha una evident deixadesa política: ¿S'ha delimitat la zona arqueològica en el centre de la ciutat de cara a la seva protecció i estudi? I a l'entorn de les masies en despoblat o a l'Ermita de Reixac? Quina funció té el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic aprovat en un primer moment pel Ple Municipal, i després desaprovat per raons encara no massa aclarides? On és la figura de l'arqueòleg municipal? I la de la Comissió de Patrimoni? Cal que siguin les entitats del poble les que alertin de la progressiva pérdua de béns culturais i de la seva mala gestió? S'enderroquen edificis sense cap mena de control i mentrestant, altres, de titularitat municipal o privada, com la masía de Can Sans, la Torre dels Frares, Can Rocamora o la torre Na Joana, s'estan enfonsant per falta d'atenció i d'interés.

Estem cometent els mateixos errors del passat que tantes vegades hem lamentat, però, aquest cop, en nom de la modernitat i del progrés.


JAUME ALCÀZAR I PARERA HISTORIADOR I DIRECTOR DE QUADERNS

5 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

Quiero felicitar a Jaume Alcazar por su escrito.

El Sr. Alcazar se lamenta de como se trata nuestro patrimonio y como la "modernidad" destroza nuestro pasado no dando tiempo a que como minimo se pueda dejar constancia para el futuro de por lo menos un estudio de lo que fue, que los historiadores puedan hacer un trabajo previo antes del derrumbe del edificio.

Amigo Jaume estas pidiendo una cosa que dificilmente nuestros gobernantes entienden.
La principal virtud de un politico tendria que ser siempre "el sentido de la realidad" algo que deberia luego llevarse a la practica sin perder por ello sus ideas politicas. Que es lo que se puede hacer , cuando y con que métodos.
El Catalogo de Patrimonio Artistico que tu trabajaste y muy bien por cierto es un ejemplo claro de lo que digo. ¿ De que sirve? , su sentido de la realidad hace que lo cogan como un xicle y lo usen "de forma oportunista" cuando les conviene.

Sr. Alcazar: su denuncia es oportuna , la historia ( Vd sabe de esto) se vuelve a repetir, no tenemos remedio.

Repito felicidades y suerte en su lucha , que tambien es la mia.

J.B.

Anònim ha dit...

Comparto su escrito.

Es una pena que la historia de Montcada sea ninguneada,pero es así,gran parte de culpa la tienen estos politicos tan pragmaticos ellos,que vanagloriandose de ser hijos de Montcada,estan dejando Montcada hecha un erial,me refiero al Sr.Joan Maresme,"Cap de la Hacienda Municipal"que nació a 10 metros del Soterrament,hijo de la Calle Mayor,que solo tiene ciento venticinco habitantes (son palabras suyas) ¡normal¡si hay treinta edificios donde están los Bancos y Cajas otros diez de venta de pisos,y los dos locales de los dos partidos que gobiernan nuestro municipio,¿que queda?.

Cierto,estos mediocres politicos mercachifles locales que tenemos,solo miran por su sueldo mensual,la historia de Montcada les importa un pepino,de ahi obsesiones rpetitivas en escritos varias,la falta de etica y de "Arrels"del Sr.Maresme,que cuando se le llena la boca de Montcada,la gammaglobulina se dispara,porqué el Sr.Arrizabalaga sus raices son vascas,pero las de Maresme son de aquí, es un gran cinico.

No es nunca personal,solo a la clase politica,grandes sueldos,espaldas anchas,morro duro y barriga cervecera,todo vale para perpetuarse en el cargo.

Anònim ha dit...

L’amic Alcàzar, entre altres, es pregunta: Cal que siguin les entitats del poble les que alertin de la progressiva pèrdua de béns culturals i de la seva mala gestió?.
Rotundament sí.

Ha estat una reacció pública potser una mica tard, però era necesària pronunciar-se per part d’aquesta emblemàtica entitat. Una denúncia sospesada, mesurada i compromesa per defensar els valors culturals i històrics del nostre estimat poble. Calia fer-ne aquesta mena de comunicat amb la veu alta, sense sordina, des del seu i màxim mitjà d’expressió com és: “Quaderns”.

No es pot mantenir la boca petita, cal que siguem valents i aixequem les veus per expressar allò que es cou en qualsevol entitat que aspira, que lluita i que s’organitza per defensar llurs valors irrenunciables, d’aquí la riquesa associativa d’aquest municipi que d’això en sap molt.

Benvinguda, doncs, aquesta valenta “editorial” de Quaderns. Una revista que cada sis mesos demostra un esforç per donar a conèixer que som quelcom més que un poble envoltat i creuat de vies, rius, carreteres i autopistes. El cor de Montcada batega amb força, gràcies a la força de la seva gent i de les entitats compromeses, perquè Montcada guanyi terreny en tots els àmbits, en aquest cas, en la cultura, més concretament en el Patrimoni històric cultural.

Finalment vull adherir-me i felicitar a l’autor d’aquest escrit públic.

Atentament,

Ricard Ramos Jiménez

Anònim ha dit...

Molt bé pel company J.Alcázar; sé que auest pròleg de Quaderns està tenint ressó. És un tema molt i molt important el del patrimoni i ell ho sap prou bé i de com "es toreja" el tema del catàleg per part de l'Ajuntament. Crec que hauria de sortir la "Plataforma Salvem el Patrimoni" ja que està ben comprovat que si no es posa en marxa aquest sistema de Plataforma, no s'aconsegueix res. Anims i que s'agafi "la batuta", ens estan`prenent la història i això no es pot permetre més.
Anna Villaronga

Nacido en Montcada ha dit...

Me da miedo ver como nuestros políticos tienen esa fiebre constructora, que está destruyendo el patrimonio cultural de Montcada. Se gastan un millon de euros en el cesped del campo de futbol, pero no ponen un centimo en la protección de la arquitectura centenaria de nuestro sufrido pueblo.

Menudos polítiquillos tenemos... Es el momento de que los ciudadanos de Montcado hablemos alto en las calles y en las urnas.

¡NO MAS DESTRUCCION DEL PATRIMONIO!