CARTA OBERTA A L'AGUSTÍ ESCORIHUELA.
Adéu bon amic !
La teva mort m'ha impactat. Et feia més jove, la teva vitalitat no m'era gens desconeguda, però a 75 anys ja et tocava afluixar una mica, però tu tenaç, erra que erra seguies sempre igual que quan tenies 26 anys menys, llavors Alcalde de Montcada i Reixac, et passaves els dies enganxat al telèfon, per aconseguir que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat tingués finalitzades les obres del Col.legi del Viver el setembre del 1982 (començava el curs) i amic Agustí les obres van estar a punt.
La teva tenacitat et portava a estar davant de qualsevol moviment veïnal, quan et semblava just no hi havia qui t'aturés, i quan dic al davant vull dir al davant, portant la pancarta amb el megàfon a la mà esquerra, fent la feina "bruta" que molts no volien fer. Vas fer sempre el mateix, quan estaves a primera línia política com quan vas deixar-ho, si ho considereves just allà hi anaves.
Aquesta forma d'actuar, el que molts en diuen no tenir mà esquerra, al pa li deies pa i al vi, vi, i això, amic Agustí, et va fer ser incomprès per molta gent (el trencament del PSUC el vas patir de molt a prop) . Eres un home de pedra picada, honrat fins el moll de l'ós. Amb tu si s'arribava a un acord, feies igual com abans quan es tancaven els tractes amb una encaixada de mans i, fidel fins el final, assumint totes les conseqüències.
Escric aquestes paraules des del fons del meu cor, vàrem mantenir les nostres diferències ideològiques però malgrat tot crec que vàrem ser bons amics, per això avui en sento obligat a dir en veu alta que Montcada trobarà a faltar un home lluitador, honrat i lleial com tu.
Adéu, Agustí.
UN AMIC
Montcada i Reixac, 10 setembre del 2008
(*) Foto esquerra. 19/12/1982. Jordi Pujol visita la zona cremada per poder comprovar sobre el terreny els danys causats per l'incendi a la muntanya de Reixac. El local de la trovada es el salò Amics de Reixac.
(*) Foto dreta. 6/9/1982 . L'alcalde Agustí Escorihuela, lliura una placa al cineasta local Sr. Lahoz, amb motiu d'haver guanyat aquest, un premi internacional per la pel.lícula (categoria curt) "La vida pasa", a la foto es pot veure a l'actor Joan Dalmau.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota : Hem rebut aquesta carta amb el prec de què fos publicada, cosa que amb molt de gust fem. La mateixa és molt més extensa, farcida d'anècdotes i d'iniciatives que l'Agustí volia posar en marxa, l'autor- s'identifica- ens demana que és signi com UN AMIC – creu que és la millor forma de retre-li homenatge, es va assabentar de la seva mort en tornar de vacances. L'agraïm la llibertat que ens dóna per comprimir sota el nostre criteri la llarga carta rebuda.
La teva tenacitat et portava a estar davant de qualsevol moviment veïnal, quan et semblava just no hi havia qui t'aturés, i quan dic al davant vull dir al davant, portant la pancarta amb el megàfon a la mà esquerra, fent la feina "bruta" que molts no volien fer. Vas fer sempre el mateix, quan estaves a primera línia política com quan vas deixar-ho, si ho considereves just allà hi anaves.Aquesta forma d'actuar, el que molts en diuen no tenir mà esquerra, al pa li deies pa i al vi, vi, i això, amic Agustí, et va fer ser incomprès per molta gent (el trencament del PSUC el vas patir de molt a prop) . Eres un home de pedra picada, honrat fins el moll de l'ós. Amb tu si s'arribava a un acord, feies igual com abans quan es tancaven els tractes amb una encaixada de mans i, fidel fins el final, assumint totes les conseqüències.
Escric aquestes paraules des del fons del meu cor, vàrem mantenir les nostres diferències ideològiques però malgrat tot crec que vàrem ser bons amics, per això avui en sento obligat a dir en veu alta que Montcada trobarà a faltar un home lluitador, honrat i lleial com tu.
Jo també et trovarè a faltar.
Adéu, Agustí.
UN AMIC
Montcada i Reixac, 10 setembre del 2008
(*) Foto esquerra. 19/12/1982. Jordi Pujol visita la zona cremada per poder comprovar sobre el terreny els danys causats per l'incendi a la muntanya de Reixac. El local de la trovada es el salò Amics de Reixac.
(*) Foto dreta. 6/9/1982 . L'alcalde Agustí Escorihuela, lliura una placa al cineasta local Sr. Lahoz, amb motiu d'haver guanyat aquest, un premi internacional per la pel.lícula (categoria curt) "La vida pasa", a la foto es pot veure a l'actor Joan Dalmau.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
Nota : Hem rebut aquesta carta amb el prec de què fos publicada, cosa que amb molt de gust fem. La mateixa és molt més extensa, farcida d'anècdotes i d'iniciatives que l'Agustí volia posar en marxa, l'autor- s'identifica- ens demana que és signi com UN AMIC – creu que és la millor forma de retre-li homenatge, es va assabentar de la seva mort en tornar de vacances. L'agraïm la llibertat que ens dóna per comprimir sota el nostre criteri la llarga carta rebuda.
9 COMENTARIS (clica i escriu els teus):
Mi más sentido pésame a la familia.
No lo conocí en profundidad, aunque tuve alguna entrevista con el.
House
Lo conocí como militante del PSUC de los tiempos heroicos,cuando ser comunista era ir directo a Via Layetana,como alcalde,como I.C. y como PSUCViu,siempre me pareció un tio honrado y que no se fué o desaparecieron una vez logrados sus propositos personales,por otros derroteros, la prueba es que lo conocí con un megáfono en los principios de los setenta y en los dos mil ocho seguía con un megáfono,cuando se ponía a contar anecdotas de otroras comunistas recalcitrantes,era para escucharlo,sabía demasiado de quien era quien a nivel politico local.
Descansa en paz Agustí,se notará tu falta en todas las reivindicciones de Montcada,siempre estuvístes en todas.
La vida es una hipocrresía,queda reeflejado con Agustí,una persona batalladora hasta el final,una persona que estúvo en todas las manifestaciones,en todas,poniendo su coche,su voz,su alma,va a pasar desapercibida,personas que han vivido y viven,del erario público,subvencionados toda su vida,en primera persona o sus firmas,que solo han hecho que engañar,a estos,se les rinden homenajes,interesados,por supuesto,cínica e hipócritamente ¿donde estan aquellos,otroras recalcitrantes comunistas ortodoxos,por ejemplo,que presionaron Agustí con bajos modos cuando el tema de la separación del PSUC? ¿no se pasaron y no van a perdir excusas?nada,el olvido,como decía más de una y de uno,la praxis,hipócritas,otros dirán,avui no toca,para una persona que luchó,reivindicó, hasta el final con el megáfono en la mano,nada,el olvido.
Leo la ultima Veu,mejor,la voz de sus amos,los que gobiernan el consistorio,voy a la página 10,leo las diez lineas sobre la muerte de un EXALCALDE Y FUNDADOR DE C.C.O.O.
Diez lineas ¿donde están los valores de la izquierda? ¿no se le cae la cara de verguenza al alcalde socialista a los de I.C-P.C.C.?.Señores de la Izquierda? local, se ha mueerto un fundador de C.C.O.O. y ex alcalde,y pasa completamente desapeercibido su fallecimiento.
No vende,no lleva votos ¿para que querreis los votos si ya solo han votado el 50%de los censados.
Señores de la izquierda,no teneis verguenza,ya no digo el Señor Batlle,un persona que nunca ha sido de izquierdas,ha sido y es una veleta,ahora bien,la vieja guardia eurocomunista y comunista,aquellos que se llenaban la boca con Viva C.C.O.O.¿hoy ya no toca,os da verguenza homenajear a un comunista y fundador de C.C.O.O.?.
Sois como el niño y el matrimonio protagonista de La Lengua de las Mariposas.
Donde estaban todos esos comunistas el dia del entierro? de vacaciones, Si tan camaradas son, deberian de haber venido, me dio pena no ver nada mas que unos muy pocos counistas y si estaban fue porque eran vecinos de Terra Nostra, no vino nadie de la direccion de ICV ni De EUIA de Montcada, vaya camaradas, en canvio si vi a mas de uno del ajuntament socialista, penoso.
El mejor homenaje que podemos hacer a Agustí es luchar,entre otras cosas, por la modificación del sistema de los plenos.
El, intentó entrar en el último,y no pudo.
Es vergonzoso que a los ciudadanos que acuden a los plenos,se les denomine :"publico".
Aunque, es cierto que cada pleno, esta farsa política,es un"espectaculo".
Descansa en paz.Gracias.
Visca Montcada
Yo si pudiera escoger el dia de mi muerte lo haria como el Agusti, en agosto, no me agradaria que a mi entierro vinieran una manada de FALSOS, solamente para salir en la foto.
No te quemes la sangre, anonimo de las 16:19,somos...eso, lo que somos.
El administrador del blog se dirige a un comentarista anónimo que ha expresado una y otra vez sus opiniones con respecto al fallecimiento del "camarada" Agustí y su critica reiterativa a aquellos que no estuvieron en el entierro, etc. etc..
Hoy nos ha llegado otro en la misma linea, y que no publicaremos por los motivos que ya le hemos manifestado.
Espero que entienda nuestra posición, puesto que es velar, entre otras cosas para que este blog sea ágil, ameno y no repetitivo, al menos eso intentamos. Esperamos que lo entienda.
Gracias
Atentamente
Montcada Confidencial
A Montcada Confidencial:
La idea fué al escribir los dos posts denunciar,que,un ex alcalde se merece algo más que cuatro lineas en la ultima Veu y que sus antiguos ex camaradas (más de uno se averguenza)se den por aludidos.
Gracias por mantener la libertad de expresión.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada