Dos contes, dues faules....d'un veí empipat.

Conte de fades.

Hi havia una vegada un petit poble treballador com pocs. Construït en un enclau estratègic des de els íbers. Banyat per dos rius, una riera i abundància de refrescants i revitalitzants manantials. La seva gent sempre s’ha caracteritzat per una enorme generositat. Aquest petit poble era molt agraciat, els seus rius eren cristal·lins i abundància de rèptils i peixos, el cel blau i els frondosos boscos impressionaven les visites.

Aquest poble treballador, dedicava sis dies a la setmana a treballar per poder tenir plena la nevera i degut al seu baix salari no es podia permetre ni teatres, ni viatges, ni cases d’estiueig… La seva principal ocupació al temps lliure era anar a ballar a l’esbart, treure les cadires a l’estiu al carrer i petar la xerrada fins ben entrada la matinada, una copeta a l’Ateneu de torn, barbacoa els diumenges a l’explanada dels peus del Turó del poble, dansar i ballar a la Festa Major… Era el mateix poble l’encarregat de buscar-se les seves diversions.

A poc a poc, els 4 que manaven al petit poble van veure que els seus treballadors eren capaços d’organitzar-se i escapar-se del seu control . Els hi van posar unes normes i els amenaçaven amb severs càstigs sinó les complien.

Finalment els treballadors cansats de ser humiliats constantment cremaren els palaus dels rics.

Conte de bruixots

Visc en un poble treballador com pocs. Construït entre vies de comunicació i fàbriques. Banyat per dos rius i una riera amb aigua negre, que fan que la vida fluvial sigui una utopia, i uns manantials contaminats per tots els abocaments tòxics realitzats. Al voltant del poble només es veien muntanyes cremades i columnes de fum que feien entristir les visites.

Aquest poble treballador dedicava 6 dies a la setmana a treballar per poder tenir ben plena la nevera i degut al seu baix salari no es podia permetre ni teatres, ni viatges, ni cases d’estiueig… La seves antigues formes d’esbarjo s’havien anat perdent amb Ordenances de Civisme que prohibeixen l’ocupació del carrer, està prohibit que els nens juguin a pilota als nostres carrers, els veïns no poden anar a fer el beure a la porta de casa o al parc més proper perquè també està prohibit, els Ateneus han estat absorbits per la pressió urbanística, l’explanada tres quarts del mateix, la Festa Major ha caigut en mans de 4 persones allunyades del poble….

A poc a poc el poble va anar despertant i va acabar empaquetant els 4 que manaven en una caixa direcció el Peñon de Perejil (pobres cabretes).

***********************************************************************************

Únicament volia explicar-vos un fet molt greu del qual s’havien sentit rumors últimament i m’han sortit dos contes per explicar-ho. L’equip de govern ens ha pres per imbècils i vol fer pagar al pobre teixit associatiu ja maltractat, T O T el material que faci servir en les seves activitats, m’explico: Cadires, taules, equips de so, tècnics de la llum, assegurances, escenaris… fins i tot faran pagar una TAXA d’ O C U P A C I Ó de la V I A P Ú B L I C A. Amb les merdes de subvencions que es donen a les entitats no tindran ni per les pipes.

Mentre l’humil equip de govern té un sou mensual de 32.000 euros en 14 pagues aproximadament, és a dir 458.898 euros anuals. 80 milions de peles dels nostres impostos. Que comencin ells per abaixar-se els sous, que sempre paguem els mateixos.

Allà cadascú amb la seva conciència, jo no penso quedar-me aturat.

Sols el poble, salva el poble!