MONTCADA A MANHATTAN...

Sempre he sentit dir que Montcada era la porta de Barcelona, que el camí entre el Besòs i el nostre Turó (ara tan malmès) era el que des de segles s’utilitzava per entrar a la capital, també és conegut el setge que va patir el Castell enclavat al cim del Turó, pel seu lloc estratègic. Doncs bé, recordat això, succeeix que és de suposar que sense saber-ho ni imaginar-s’ho, un conegut cineasta com és Woody Allen que, agradi o no, és reconegut a tot el món i que les seves pel·lícules sigui pel que sigui sempre són esperades, doncs va i ens “fa un reconeixement” que ningú ni -repetim ell mateix- podia suposar: la segona imatge de la seva darrera pel·lícula “Vicky Cristina Barcelona” és l’indicador de la sortida Montcada, Cerdanyola, Ripollet i Barcelona amb el nostre Turó de fons!.

Això representa que tot i que la majoria no s’hi fixarà el nom del nostre poble i sobretot el perfil del Turó viatjaran arreu i formaran part de l’obra del director de Manhattan.

Això em fa pensar en les grans contradiccions o “daltibaixos” que tenim al damunt; per una banda som imatge de “cel·luloide” i per l’altra tenim un poble “de pena”. Per molt que volguem defensar-lo, per molt de que hi ha gent que es sent molt vinculada aquí i que diu que se l’estima, estem permetent que ens vagin enfonsant cada vegada més. Sí senyor!!! I ho consentim. I encara que hi hagi Plataformes com la del Soterrament i la d’ Antiincineració, encara que hi hagi molta gent descontenta per no dir, que carai, MOLT EMPRENYADA, deixem que els polítics que estan al govern municipal, vagin marejant la perdiu, ens prenguin el pèl, vagin cobrant malgrat la crisi uns sous que els hauria de caure la cara de vergonya, ens vagin fent obres faraòniques que veurem qui les mantindrà i el rendiment que se li donarà, contractant gent i més gent com caps de protocol i de no sé quants serveis, contractant altres empreses de serveis que amb allò de que són empreses contractades també és una manera d’escapolir-se de la responsabilitat directa, imprimint publicitat i més publicitat (com per empaperar un munt d’espais) que s’amuntega en taulells de centres públics, permetent un incivisme que deu n’hi do, permetent que el Patrimoni ens vagi desapareixent, permetent que s’edifiquin (això sí) Las Lomas, permetent que hi hagi espais tan degradats, tolerant que es faci una despesa considerable per anar l’Alcalde i el regidor de torn de viatge de “solidaritat” a Nicaragua, deixant que les parades del Mercat Municipal es vagin morint, que les Entitats que fan una tasca cultural al poble, que afavoreixen una cosa prou important com és l’associacionisme, ara “hagin de patir les conseqüències” no d’una crisi sinó de la mala gestió i manca de voluntat d’entesa dels governants municipals, que s’hagi deixat caure a l’oblit tot el que es va promoure amb el Pla Estratègic, per exemple, que després de més d’un any de mandat continuïn moltes de les propostes dels Programes electorals (Defensor del ciutadà, Escola de la Natura, el tema del Comerç...) cal continuar? I sense comentaris sobre “l’afer” de les “modificacions” de casa el senyor Alcalde i sense comentaris tampoc de com l’oposició, encara que sigui minoria i que també cobra, no fa o almenys no es veu alguna acció més contundent per aturar aquest desgavell (a tall d’exemple, el simple “prou” del sr. Cuní, ha traspassat la pantalla).

Mentrestant, cada cop és més difícil d’escoltar comentaris com: Teniu el govern que heu votat sense que la pressió no se’t descompensi, per no dir una cosa pitjor. I pensar que amb la velocitat que s’espatlla tot no hi haurà recanvi que s’atreveixi amb el que i com ens ho estan deixant.

Però ves a saber, com que ara estem “al cel·luloide” potser també pot venir una fada o un mag i arreglar-ho de cop.

Eurídice