24 de maig 2008

ACTUAR AMB EL CAP


Diuen que sempre val més: prevenir que curar. Aquesta dita es pot aplicar en la decisió que el passat divendres, dia 16 de maig, va prendre la Junta directiva de C.B. Montcada quan va anunciar la renuncia a seguir jugant la propera temporada a la Lliga LEB, per la seva presidenta Sra. Rosa Olivares , una de les causes, son les grans despeses que suposa participar a una categoria que s'ha devaluat en els últims anys, l'augment de les despeses hauria afectat en major o menor grau el manteniment de la multitud d'equips de la base del Club, raó principal entre altres de caràcter més social, de l'existència del mateix. El CB Montcada no sap en aquests moments a quina categoria jugarà el primer equip en la propera temporada, la incògnita es desvetllarà en unes setmanes, segurament podria ser a Primera Catalana.

Aquest històric club de basquet de Montcada ha donat sempre mostres d'afrontar amb realisme aquest tipus de decisions ,ens recorda que fa unes temporades va renunciar a pujar de categoria per causes diferents, però molt semblant a les d'ara. En declaracions a Montcada Ràdio la presidenta va deixar clar que la decisió no era per falta de suport del principal esponsor de l'equip, l'empresa Valentine, ni tampoc de recolzament de l'Ajuntament, fets que agreix i que esperen poder seguir mantenint.

Quan una directiva decideix prendre aquest tipus de decisions, és de suposar que no ho fan per cap caprici, doncs, sinó que ho fan perquè tenen raons de pes que ho justifiquen. Ningú millor que ells saben que costa poder mantenir un club en aquest nivell esportiu. Mantenir un primer equip en una categoria que per decisions de la FEB es devalua any darrer any, i a més, partint des d'un principi, poc il·lusionant, que no podrien assumir l’objectiu principal – pujar de categoria- no té massa sentit ni per molt que puguis mantenir un equip competitiu, cosa que raonablement, haurien mantingut a la propera temporada.

Malgrat sembli contradictori- la noticia no deixa de ser una mala noticia-. Volem felicitar a la directiva del CB Montcada per donar , una altra vegada , el bon exemple de “ TREPITJAR DE PEUS A TERRA”

­­­­­­­­­­­­­­________________________________________________________________
Nota: A tot arreu existeixen aquestes problemàtiques que podríem extra polar a totes les facetes de la nostra societat: FER VOLAR COLOMS en comptes d'actuar amb REALISME, és un model que segueixen molts i les seves conseqüències en bona part, més d’hora o més tard, acabem pagant tots.

Cal saber valorar a temps les coses, no ser realistes, ens pot comportar, amb tota la bona intenció del món, perquè en moltes vegades s'actuí més amb el cor que amb cap a l'hora de decidir. Sense anar més lluny, a Montcada, i parlant de clubs esportius, hi ha exemples que demostren allò que diem: ara és el C.D. Montcada futbol (intervingut per l'Ajuntament) i fa uns anys, va ser l'Handbol Femení (l'Ajuntament se’n va fer càrrec de moltes de les despeses, originades per una gestió nefasta). Casos que ens recorden allò de: “estirar més el braç que la màniga”, es paga molt car

1 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

Em sap molt greu que s'hagi d'haver pres aquesta decisió, segur que ha estat difícil però cal felicitar la mostra d'honestedat i el tocar de peus a terra. Tal com van les coses avui en dia crec que algú més s'hauria de fixar amb aquest exemple, per dolorós que sigui. Precisament fa uns dies vaig llegir al diari que el govern alemany es congela el sou; sí, sí aixi mateix, degut a la situació econòmica que viu el paí. Ja sé que estem a Montcada, però us sonen notícies de tema econòmic? Que va dir el sr. Maresma sobre les despeses?, sobre el Pressupost? S'ha abaixat el ritme de viatgets, d'obres faraòniques que veurem com pagarem (dic pagarem, en plural perquè ho haurem de fer tots) i els sous d'Alcalde i Regidors que? No m'agrada barrejar coses però en aquest cas de la decisió del CB Montcada, no puc evitar-ho; des d'aquí els dic: Anims i endavant que l'important és participar i dormir amb la consciència tranquil·la
Anna Villaronga