CONTRA LA SUPRESSIÓ DEL BATXILLERAT NOCTURN

A l’unilateral i antisocial projecte de Decret del Batxillerat del Departament d’Educació, s’afegeixen ara les instruccions als instituts que feien nocturn perquè no matriculin cap alumne de 1r aquest curs.
El mateix Departament reconeix que hi ha 4.900 alumnes que fan batxillerat nocturn i uns 1.700 que el fan a distància. No obstant, basant-se en un suposats resultats, segons els quals en el primer cas el percentatge d’aprovats és d’un 40% i en el segon d’un 60%, el Conseller Maragall vol donar per acabada l’experiència del batxillerat nocturn a Catalunya i potenciar el model de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), amb 4 centres de suport a les capitals de província.

Amb tot, la comunitat estudiantil juntament amb el professorat de secundària ha generat una polèmica que ha fet reaccionar el departament, que sembla haver optat per la fórmula intermèdia que proposava l'associació de directors Axia, que consisteix a mantenir el batxillerat nocturn, encara que es reduirà el nombre de centres –ara són 45– que fan classes a la nit. Així que el departament no eliminarà del tot l'oferta però la reduirà a pocs centres.

En declaracions a Catalunya Ràdio, el conseller d'Educació, Ernest Maragall, va voler calmar els ànims que s'havien escalfat els últims dies tant pel fons com per la forma amb què es va decidir la supressió, en un principi en dos anys, dels estudis de batxillerat nocturn. Finalment, i no és la primera vegada, el departament d'Ernest Maragall ha fet marxa enrere de les seves intencions inicials. Des que el sindicat de mestres ASPEPC-SPS va denunciar les intencions del Departament d'Educació, el passat 25 d'abril, les reaccions contràries no han parat d'aparèixer.

Per la seva banda, el director territorial d'Educació a Tarragona, Vicent Villena, va justificar l'anunci de la supressió del batxillerat nocturn per l'«evolució a la baixa de la demanda», amb variables com els abandonaments, i sobretot pel fet que, segons va assegurar, s'ofereixen alternatives com un batxillerat diürn «molt més flexible» i, d'altra banda, l'Institut Obert de Catalunya. Villena va explicar que els actuals centres de nocturn podrien funcionar a partir d'ara com a centres de suport a l'ensenyament a distància.

Des de l’AJMIR (assemblea de joves de Montcada i Reixac) entenem que el projecte de Decret del Batxillerat del Departament d’Educació en realitat respon als mateixos criteris el·litistes i economicistes de tota la reforma del Batxillerat i de la futura LEC. On el conseller Maragall i el govern de la Generalitat no els preocupa en absolut que 5.000 o més treballadores i filles de treballadores treballin i vulguin estudiar el batxillerat amb un sistema presencial, en el qual no estant disposats a invertir unes dotacions i uns professors. De fet, però, això és la punta de llança d'un problema més gros que ens ve a sobre; la privatització del sistema educatiu.

Montcada i Reixac fins ara hem tingut la possibilitat i dret d’un Batxillerat Nocturn a l' IES Montserrat Miro. Classes que s'imparteixen des de fa vint-i-cinc anys amb una trajectòria reconeguda per tots els habitants del nostre poble. Aquestes ja no existiran l' any que ve si no intentem aturar entre tothom aquesta vergonyosa supressió!

No deixem que aquesta lluita caigui en el pou de l' oblit, perquè l’educació és un dret i no una mercaderia. Esperem coordinació i lluita de tota la societat civil de Montcada. CONTRA LA SUPRESSIÓ A L’I.E.S. MONTSERRAT MIRÓ SALVEM EL NOCTURN!

AJMIR (assemblea de joves de Montcada i Reixac)

REUNIÓ TRANQUILITZADORA

Una seixantena de pares i mares del Col·legi Font Freda varen escoltar ahir els plans de futur de les obres de L.A.V. que es fan, tocant el Centre Educatiu.

Les explicacions donades per representans de l’Ajuntament, Adif i el Cap d’obres de l’empresa van anar dirigides a tranquil·litzar les preocupacions de les famílies davant el perill que pot comportar els treballs que fan tant a prop de les aules .

L’empresa s’ha compromès a fer un mur de 4 mts d’alçada per esmorteir el soroll i donar més seguretat, les obres continuaran i les més properes al centre es faran de nit i al juny quan comencin les vacances , malgrat que han avisat que segurament s’allarguin alguns mesos més.

Es faran canvis en l’interior del col·legi com un passadís d’accés a l’escola bressol i habilitar un espai al pati per alumnes de preescolar . També es preveu traslladar l’Escola bressol a uns barracons quan els treballs de perforació així ho indiquin, aquest lloc és per l’empresa i Ajuntament l’únic a on podrien sorgir dubtes , mínimes, sobre seguretat.

Els pares i mares han estat convidats a fer un seguiment de les obres dins de la Comissió que es crearà . L’AMPA s’ha mostrat satisfeta per les explicacions rebudes ja que rebaixen en bona part la inquietud que tenen davant de la magnitud d’aquestes “faraòniques obres” hi esperen poder continuar amb la mateixa línia de diàleg oberta ahir.

ENSENYAMENT, UNA CARTA D'UN EX ALUMNE

Avís a tots els pares i mares:

El dia 25 de març va començar el període de preinscripcions per primària i secundària, no cal dir que la població en el nostre municipi augmenta dia a dia i que certs plantejaments han de revisar-se urgentment.

Algú, suposo, que ha pensat en planificar a curt termini les necessitats de línies escolars i de ràtios en les diferents escoles del municipi?, escoles que pel creixement de població han d’augmentar l'oferta? . Si deixem construir, hem de planificar el que comporta això, no?

Es pot donar el cas, com ja ha passat, que veïns de tota la vida no tinguin possibilitat de matricular al seu fill o filla a l’escola del barri on viuen, perquè la demanda i l'oferta de places no s’ajusta a la realitat.

En aquest sentit molts pares en lloc de reivindicar els seus drets, opten per posar en primera opció una escola on sí creuen que tenen possibilitats de matricular als seus fills i renuncien a l’ escola del barri. No és just i per això tots els pares haurien de posar en primera opció l’escola del barri, (si és el que volen, és clar) i no deixar-se emportar per comentaris de manca de places. Ja que si no es posa en primera opció l’escola que realment vols, l’administració no serà mai conscient de la realitat.

Terra Nostra és un clar exemple d’aquesta situació i ja veureu com molts pares tindran problemes, una escola que fa uns anys disposava de dos línies per curs i que des de fa uns anys va deixar l’escola en una sola. Ara a més ha perdut espai amb la col.locació de la guarderia i aquest any el Mitja Costa és molt possible que necessiti dues línies de P-3 per cobrir realment la demanda dels pares i mares.

Serà possible que aquesta escola recuperi dues línies per curs? O bé haurem d’enviar a pares i mares que porten vivint en el barri tota la vida a una altre escola lluny de Terra Nostra?

Aquesta situació és repeteix a altres barris del municipi i això vol dir que algú no ha fet bé la seva feina o bé que en temes educatius és en el darrer en el que es pensa.

Per això tots els pares i mares heu de fer servir els vostres drets i NO heu de renunciar a l’escola del vostre Barri. Que espavili l’administració corresponent, en aquest cas la Generalitat i busqueu el recolzament de la regidora d’Educació i del consell escolar de Montcada i Reixac perquè encapçali aquesta reivindicació.

Un ex-alumne del Mitja Costa

COMUNICAT AMPA i CONSELL ESC. / IES M.MIRÓ

La Comissió de seguiment per a la construcció del nou institut creada per l’AMPA i el Consell Escolar de l’IES Montserrat Miró i Vilà manifesten el següent:

Al cap de gairebé 3 anys que la Generalitat, vista la precarietat del centre, anunciés la construcció d’un institut nou, estem satisfets de la decisió presa per l’Ajuntament de cedir uns terrenys, que finalment han resultat ser les pistes d’atletisme.

Lamentem, però, els gairebé 3 anys de retard amb què arriba. I és que l’Àrea Territorial de l’Ajuntament ha mantingut, fins ara, que la superfície de les pistes era de 5.000 m2 aprox., insuficients per a un centre que ha de tenir 4 línies d’ESO i 3 de batxillerat. Ara s’ha verificat que les pistes passen dels 9.000 i que, per tant, s’adeqüen a les dimensions que exigeix la Generalitat (8.000-10.000 m2) per construir un centre d’aquestes característiques.

L’Ajuntament, per poder efectuar la cessió del domini dels terrenys a la Generalitat, ha de formalitzar una sèrie de requisits que a hores d’ara encara estan pendents.

La voluntat de la Generalitat és que el curs 2010-2011 el nou Institut ja entri en funcionament, per a la qual cosa és imprescindible que l’Ajuntament faci efectiva la cessió com més aviat millor.

Montcada i Reixac , 13 de març 2008

UBICACIÓ del NOU IES M.MIRÓ........

Vagi per davant la nostra satisfacció, el tema era preocupant, ja que finalment s'ha trobat un lloc on poder construir el nou institut.
Això no treu la manca de planificació que ha quedat demostrada en aquest cas i que porta de retruc conseqüències per a tercers.


(foto Montcada Radio)

IES MONTSERRAT MIRÓ / PISTES ATLETISME

El nou IES Montserrat Miró, ubicat actualment al carrer Carrerada, es construirà a la Zona d’atletisme situada al costat dels habitatges d'en Pla d’en Coll.

El compromís de la Generalitat és ferm i considera les obres amb caràcter d’urgència ja que vol que sigui realitat pel curs 2010-11, sempre i quant l’Ajuntament presenti abans de l’estiu tots els tràmits pertinents que són necessaris perquè aquest nou equipament es faci realitat en les dates previstes.
La comunitat educativa de l’IES Montserrat Miró han valorat positivament l’acord, ja que les actuals instal·lacions es troben en un estat deplorable i que obliguen a realitzar continuament obres de reparació.

La nova ubicació de l'IES obligarà als practicants d’atletisme, integrants principalment en la Joventut Atlètica Montcada, a buscar un nou espai on desenvolupar les seves activitats. L’ Ajuntament s’ha compromès a trobar el lloc adequat abans que comencin les obres del nou institut.

La decisió presa és segurament, donades les circumstàncies d’urgència, l’única possible si es volia mantenir “la centralitat “ que gaudeix l’actual IES Montserrat Miró. La comunitat educativa del centre va posar de manifest el passat novembre el seu malestar davant el silenci que es mantenia per part de les administracions ja que, des de gener del 2006, es coneixia que havia de traslladar-se l’edifici a un nou lloc .

La manca de previsions s’ha posat de palès i altre cop s’ha actuat “improvisant sobre la marxa”, recordem que l’Ajuntament va proposar a la Generalitat construir l’ Institut en l’antic camp de futbol de la Font Freda (1) però no va tenir present que aquests terrenys estaven afectats per molts anys per les obres del soterrament del TAV i de la línia convencional fet que ha obligat a ocupar les pistes d’atletisme.

Les conseqüències d’aquesta mala planificació les ha rebut la JAM (Joventut Atlètica Montcada). Aquesta agrupació esportiva té una llarga història, que algun dia convindrà recordar, doncs, fa 31 anys que va començar les seves activitats en els terrenys de la Ferreria, quan encara el polígon industrial no existia , “els atletes” han tingut de buscar-se la vida en diferents llocs on ubicar-se, fins fa uns 12 anys que semblava que definitivament podien, per fi, gaudir d’unes instal·lacions adequades, doncs bé, sembla que el seu destí es torna a repetir: una altra i llarga peregrinació.

-------------------------------------

(1) La proposta de construir el nou Institut en l’antic camp de futbol la va fer l’Ajuntament en el primer trimestre de l’any 2006. El Consistori estava ja convençut que el soterrament total de la línia de França no seria possible i, acceptava de fet, com així es demostra en oferir aquests terrenys, la tesis que mantenia el Ministeri de Foment, que per un “problema tècnic” sols es soterraria parcialment .
Això avala les sospites, per si queda algun dubte, que tenien molts ciutadans en aquells dies. Posteriorment el que va passar es conegut per tothom, la pressió ciutadana encapçalada per La Plataforma Soterrament Total, entre altres , ho va evitar.

JORNADES P.E.C.

(foto: Montcadaradio.com)

REFLEXIÓ OBERTA SOBRE LES JORNADES: CIUTAT I EDUCACIÓ - Projecte Educatiu de Ciutat (PEC)

Primer cal constatar la participació durant els dos dies que va durar les jornades, la mateixa es pot considerar d'important. Com és lògic la part més nombrosa era dels professionals de l'educació, però sense restar valor a l’altra, integrada per veïns que participaven a títol individual o bé com a representants d’entitats o associacions.

Va quedar palès altra vegada en la diagnosi final, que Montcada és una ciutat amb unes característiques singulars que fan de la mateixa que no es pugui aplicar mimèticament propostes que són valides per uns altres llocs.

S’han recollit tot un reguitzell d’idees-propostes per a poder-les aplicar en un futur proper(algunes ja estan previstes, de fet no es parteix de zero). Totes anàvem en el mateix sentit de voler fer de Montcada una ciutat més acollidora, cívica, educadora, més integradora i també promotora d'un sentiment de pertinença, ara la realitat ens diu el contrari, a un sol poble.

Caldrà doncs, esperar uns mesos per tenir el document base** que reculli les aportacions de les jornades, document que creiem (degut a l’experiència que ja es coneix en altres pobles) ja tindria que indicar uns objectius clars, objectius que comportin accions concretes a mig i llarg termini, que defineixin clarament la seva funció així com qui es responsabilitzarà de la seva execució. Marca’n una flexibilitat en el temps, si cal, per avaluar la repercussió que pot tenir entre tots nosaltres, ens refererim concretament a la part dels no professionals en matèria d’educació, però que volen aportar els seus coneixements al projecte, ja que tothom necessitarà també descobrir la seva capacitat educadora.

El PEC és per la seva naturalesa, un projecte transversal i integral que toca a tots els departaments on estan repartits la gestió diària del nostre Ajuntament. La bona voluntat que la regidora responsable del PEC; Mª Teresa Gallego, al manifestar que ara cal posar fil a l’agulla per fer-ho realitat, hauria d'anar acompanyada d'alguna cosa més, com un pressupost adient als objectius marcats, la coordinació entre departaments per fer més rendible el projecte és prioritària (cosa que sembla senzilla però que en realitat és molt més complicada), els recursos que ja es disposen caldrà ordenar-los per objectius, etc., a més de la complicitat de la societat de Montcada (rica amb entitats i associacions) hauria de ser l’element clau per fer-lo decantar cap l'èxit del PEC.

Aquest Projecte Educatiu de Ciutat pot ser més o menys important, depenen de com els responsables de la seva execució s’ho agafin. L’eina que es vol posar en marxa és una tasca d’aquelles que dóna fruits a llarg termini, fruits que són com una espècie de pluja fina, que entra a dins de nosaltres molt a poc a poc. A diferència d’altres projectes (urbanístics, esportius, etc, etc) no dóna una rendibilitat electoral a curt termini, però si dóna a canvi, una riquesa de la qual tots serem partícips: ser millors persones, rendibilitat que repercuteix desprès en positiu en totes les facetes dels elements que componen la nostra convivència com a poble.

La responsabilitat que això funcioni és de tothom, tots formen part de la realitat social que representa Montcada, tots ajudem o perjudiquem en la nostra tasca diària, tots hauríem de comprendre d'una vegada que l’educació és la millor de les inversions que podem fer.

Aquestes jornades han demostrat que existeix un nucli important de persones que vol i té ganes de participar, en aquest sentit, l'Ajuntament com a responsable directe del Projecte, hauria de fer tot el possible per sumar esforços, evitant competències estèrils, facilitant i dinamitzant la participació (inclusió) de moltes entitats, veïns o associacions que a ben segur aportaran elements nous que podrien ser la clau o com a mínim, una part molt important en la seva continuïtat al llarg del temps, la qual cosa confirmaria la validesa del projecte.

De l’Ajuntament primer, però, també nosaltres, en el mateix grau de corresponsabilitat, depèn que això és transformi en una gran jardí, cuidat per tots o per contra, es pot convertir en un “florer” que de tant en tant es regui o es planti una flor.

Les ganes hi són, la voluntat sembla que també .... no podem deixar passar l’oportunitat altra vegada ..... seriem i serem uns irresponsables?

** És va dir, i així tothom ho va compartir al llarg dels dos dies que van durar les jornades, que aquest document resultant és una eina que queda com un element d'utilitat per a tots els responsables que en el present o futur tinguin les responsabilitats de governar-nos, o dit d'altra manera, un protocol d'actuacions que tothom hauria d’assumir per a donar-li la continuïtat en la seva aplicació i que aquest tipus de projectes necessita, l’educació no té mai data de termini.