12 març 2007

SOBRE EL VIATGE A PARÍS, DE "SA SENYORIES" ... HEM REBUT AQUESTA NOVA COL.LABORACIÓ...


("sempre ens quedarà París....")

MAS CINE, CINE, CINE, MÁS CINE POR FAVOR, QUE TODA LA VIDA ES CINE Y LOS SUEÑOS, CINE SON... (Luís Eduardo Aute)

Aquesta història vol ser un petit homenatge a un edifici de Montcada, el cine Coliseum que encara que fa anys ja no s’hi fan pel·lícules, semblava que mentre es mantingués amb la mateixa família de propietaris potser encara es podria tornar a obrir algun dia. Anys enrere el cine era quasi l’única manera de distreure’s i també de somniar...

Erase una vez en America, perdó, a Montcada, hi havia un home que no era pas El hombre tranquilo, ni El portero de noche, ni El tercer hombre, ni El Padrino, era com El rey León o potser millor com El último emperador, que feia que tots els vilatans estiguessin sempre Al filo de la noticia. Sembla que s’imaginava que Montcada fos com Tierra de faraones o com America, America i el seu fer anava per imitar aquells països llunyans; així que aquest poble semblava més La jungla de asfalto i sempre estava En construcción i de Fresas salvajes res i la gent també recordava allò de Que verde era mi valle o El jardín de los Finzi-Contini, ai, de la cerveseria.

A vegades anava acompanyat de El hombre del traje gris (de Zara) o també de Los 3 mosqueteros i fins i tot a vegades imitava al Arturo y los caballeros de la mesa redonda.

Quan viatjava o viatjaven no anava mai amb l’Expreso de medianoche, ni en vaixell per por d’una Rebelión a bordo o dels Piratas del Caribe; més aviat anava al Aeropuerto, sembla que en busca del 7º cielo. Li agradava tant aquesta activitat que en el fons el que volia era fer La vuelta al mundo en 80 días.

Tot i que era molt temptador anar a buscar El tesoro de Sierra Madre o Las minas del rey Salomón, va pensar que com que ja es podia informar llegint les Memórias de Africa, era millor descobrir La leyenda de la ciudad sin nombre. Així és que un dia van anar com si fessin La conquista del Oeste, però no a buscar la Gilda ni El amigo americano, nooooo, a Chicago i també a Europa, Europa, a veure The Queen i encara millor: no va voler que passés més temps sense poder dir “Siempre nos quedarà París para recordar”, com els amants de la peli Casablanca.

I és que l’home era molt previsor i com que faltava molt poc temps perquè es celebressin una cosa que se’n deien eleccions i clar, podia ser que segons els resultats no pogués o poguessin (també hi va anar amb els companys) tornar a gaudir d’aquella afició...

(continuarà)

Eurídice

4 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

Jo ... que bueno Euridice... que bueno.

Espero que sigas mas a menudo haciendo escritos o comentarios, es que tienes un don.

Acuerdate en el proximo, si viene al caso, de incluir la pelicula "Placido" ( historia de un pobre hombre que tenia que pagar una letra de cambio)

Felicidades, tu y otros haceis que este siempre enganchado a este blog.

Seguidor de Euridice.

Anònim ha dit...

Felicidades por el escrito. Por mi parte sugiero como película para este desmadre "El Golpe". Ya imaginarán quienes harán de Newman y Redford.

Firmado,

La Galia contra el César.

Anònim ha dit...

Sera interessant veure com explicant aquest viatge, vull esperar del mateix una conferencia "master" a l'Auditori, el tema es de "molt" interes per Montcada. Es de supossar que també faran un Montcada Info i un suplement especial a La Veu.

El tema dels viatges comença a passar de " castaño oscuro" i convindria que es fes public l'import de les despeses. Encara que pagui una empresa privada, cal informar de tot.

Joan Josep Ruiz.

niki ha dit...

Newmam y Redford pasean por París en bicicleta (por lo de la contaminación) al sonido de las gotas de lluvia que al caer rebotan en sus chubasqueros. Van en busca de las cimenteras parisinas. Incansables pedalean buscando la solución para Montcada.
Es un día lluvioso y triste pero ellos no se amilanan, quieren acabar con la justicia, de ahí que corran casi sin aliento, de aquí para allá, cruzan el Sena casi a pié y estirando de las bicicletas ¡Son los héroes del silencio!
Lo silencian todo, valen más por lo que callan que por lo que dicen.
Saben que son buenos tiempos para hacer negocios y las cimenteras francesas les dará una oportunidad que quizás nunca más tendrán.
El viento y la lluvia sopla y curte sus caras pero sus bicicletas y sus piernas siguen incansables el camino de la cimentera. ¿La encontrarán, tienen poco tiempo?
Pero la ilusión no es poca.Ufffffff