21 de des. 2006

ESTÈTICA, FORMES....

Sabíeu que hi ha un ex responsable polític que visita darrerament, molts cops, el nostre Ajuntament?

Sabíeu que el motiu és (a banda de saludar als vells amics) intentar influir amb les persones que han de decidir l’adjudicació de contractes de serveis externs?

Sabíeu que la seva intenció és afavorir una important empresa de serveis que aquests últims dies ha sortit molt als mitjans de comunicació?

Sabíeu que aquesta empresa -segons els mateixos mitjans- sap molt bé que s’ha de fer per a convèncer als polítics que podrien tenir algun dubte sobre l’adjudicació del contracte?

Sabíeu que -per si algú no sap de qui parlem- va deixar el càrrec polític per amor?

Sabíeu que tota aquesta febril activitat del ex-polític es fa amb el vist i plau de l’Alcalde?

Pregunta: Sabeu de qui estem parlant?

NOTA: Tothom té dret a guanyar-se la vida, per tant, aquesta feina que fa l’ex-edil no és cap delicte, però hi ha formes que cal tenir cura, cal més serietat, així s’evitaria la propagació de rumors més o menys mal intencionats.

4 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

Ostia¡
No sera el Arfonso "el de los containes soterrats". arias el ex barmant de Can copas del carrer Bateria ?
Cuidao...¡ el amor ace locuras i a lo mejoor pronto lo vemos vendiendo jamoneessss, zontenes o tanguillas ar mercaillo.
Joze er cojooo.

Anònim ha dit...

DIME CON QUE CONSTRUCTOR TE AJUNTAS Y TE DIRÉ, QUIEN ERES.....

(esto va para todos los concejales y alcaldes de cualquier ayuntamiento)
Chiquito de la Calzada bis

Anònim ha dit...

mmm...
Si es quien yo pienso, siempre barre hacia su bolsillo, recalifica terrenos para su bolsillo y hay gente que salió mal parada con las recalificaciones!! eso no lo veo legal
ladrones especuladores trapicheadores!!

Anònim ha dit...

Era una mañana de verano, la espalda de la regidora de educación, lucía al aire, su penetrante perfume lo embargaba todo. Sus finos tacones acompañaban a los alumnos los viernes cuando pasaban en una visita concertada e informativa por el Ajuntament. Se le veía feliz y rebozante con su color trigueño. Sólo un guiño de mal gusto en su dentadura la hacía parecer más rancia. Como si los lábios apretaran farrucamente unos dientes asilvestrados. Pero era féliz ¡concejala de Educación! y su nuevo amor ¡concejal de Urbanismo!
que más podía pedir a la vida.
Mas lamentablemente algo pidió que no se le dió ni a él ni a ella. Y todo acabó, seguro que no como empezó. Y FUERON FELICES?.