5 nov. 2008

LA CRISI IMMOBILIÀRIA, CONTINUA EL DEGOTEIG.

El diari AVUI, es feia ressò el passat dimarts dia 28/10 en les seves pàgines d'econòmia en l'apartat " El Confidencial Econòmic" el següent:
Alcaraz, també amb dificultats : (per veure la imatge més gran clica sobre la mateixa)



M.C.: La noticia, no ha resultat inesperada era en certa mesura un secret a veus, aquesta societat anònima és una de les moltes que formen part del conglomerat d'empreses que pertanyen al Grup Alcaraz, la majoria de les quals es dediquem a la promoció immobiliària. Fa dies que el rumor circulava i els proveïdors es queixaven de no cobrar fet que els va portar a denunciar-ho via judicial.

El Grup Alcaraz es troba, com moltes promotores immobiliàries, en dificultats de liquiditat, en caure de cop les vendes, no troben el suficient finançament per finalitzar la multitud d'inversions que tenen en marxa (moltes d'elles estan inacabades a Montcada; les torres La Rasa i el futur centre de negocis del Pla d'en Coll, etc) i no seria gens estrany a mig termini, que el cas de Nainzur és repetís en alguna que altra societat anònima del Grup Alcaraz ja que el fort endeutament que tenen els obligarà a desfer-se d'actius per una part i a sol.licitar plans de refinançament amb les entitats creditícies.

Tot plegat, i malauradament per a molts, és un bon exemple de les negatives conseqüències que comporta el creixement desfermat, basat en una roda (pujada continua de preus, obtenció de crèdits fàcilment per les entitats bancàries i tot complementat amb una continua venda anticipada d'habitatges) que ara amb la fallida del finançament s'ha aturat de cop, posant al descobert amb tota la seva cruesa, aquest negoci "especulatiu" que traspassava molt alegrament els límits lògics de la capitalització real d'aquestes societats anònimes. A l'abric de la bombolla immobiliària, va fer, que aquestes empreses del Grup com una de les capdavanteres d’aquests darrers anys a Catalunya en la construcció d'habitatges i naus industrials.

Tant de bo sigui l'ultima mala notícia que rebem a Montcada ja que últimament no parem d'ensurts (Nissan, Tyco, Aisa, Daicolorchem i fa pocs dies Immobiliària Lluís Casas la que va construir el Kursaal i la promoció d'habitatges del carrer Molí a Can Sant Joan)

4 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

A veces la ambición descontrolada, el no saber dimensionar hasta donde es prudente llegar, los compadreos con quienes ostentan el poder que desembocan en facilidades de todo tipo,(viviendas en Font Pudenta, rascacielos en la Rasa, Edificio Centro Empresarial etc.) les conducen a pensar que todo lo que tocan es oro.

Nada mas lejos dela realidad y la crisis acaba llegando para todos incluso para aquellos para los que todo han sido facilidades por parte del poder local(aún conociendo sus antecedentes)Lo que ocurre es que por el camino esta gente los Alcaraces y compañia, sólo dejan un reguero de gente arruinada(impagos) y trabajadores en el paro,ahora eso sí el lujoso Yate del amigo, seguirá anclado en Playa de Aro y surcando las aguas del Mediterraneo.

La ruina siempre es para los mismos.

Mafalda

Anònim ha dit...

Poca verguenza, lástima de constructores, ladrones de guante blanco, que encima se les tiene lástima, claro como son el motor de la economía.
Que me pregunten a mí las artimañas que utilizan para no cumplir con sus contratos.
Saludos

Anònim ha dit...

La crisi és tan contundent i significativa. que demostra amb escreix el canvi que ha experimentat el món de les immobiliàries. L’any passat, a la Fira del “Mitting Point” (punt de trobada), hi havien “la tira d'estands”. Semblava que grans i petits promotors, inclús uns quants ajuntaments, com el de Montcada (absent aquest any) més unes altres entitats públiques, s’havien posat d’acord per potenciar tots a l’una... les bondats de comprar habitatges. La realitat d’enguany és força diferent, avui m’ha semblat veure un “Mitting Point en el desert” Una vetlla als morts immobiliaris i a les seves conseqüències”, que no són poques ni primes. Hi havia més personal als estands, com: hostesses, comercials tècnics, directius, etc. que no pas públic interessat. Les ofertes són com allò dels “saldos” “quién da más...?. No hi eren constructors o promotors com: Grupo Alcaraz. L'efecte i la teoria “Ninjas (hipoteques porqueria) semblava que flotava en l’ambient.

L’empresa internacional HERCESA, la que està realitzat els blocs de la Z-21 a Terra Nostra, estava difícil de trobar, doncs, està en un raconet del pavelló d’exposicions, una mena “chiringuito de platja” amb una tauleta i dues cadiretes, tot plegat uns quatre metres quadrats, mòlt diferent l’espai i medis que van exposar l’any passat en aquest mateix recinte firal. Feia pena aquesta “oficineta” de pa sucat amb oli. D’empresa internacional semblava més bé a una empresa tercermundista.

Poc públic i els que s’atrevien a pagar 5 euros d’entrada, era, la majoria dels casos, per fer una ullada a les ofertes molts diferents de l’any anterior, doncs, semblava per la propaganda exposada una “tombola”. Les combinacions d’hipoteques, regals, descomptes, molts descomptes, molts eslògans i consells estúpids per vèncer la crisi lloguers amb opció de compra, facilitats i perspectives d’enganys a dojo...
RESUMIN: Ja estem ben fumuts ja...¡ ens faran falta molts anys i més d’un “Obama” per poder superar aquesta crisi de la qual no s’escapa cap ajuntament.

Kalikatres

Anònim ha dit...

Hay un dicho que dice "Hay una generación para hacerlo (el dinero), otra para mantenerlo y la tercera para reventarlo.

Y en eso estamos ....