20 de nov. 2008

AVANÇAMENT NOTÍCIA DE LLAVANERES

La cosa encara es podria complicar més. La notícia potser demà o demà passat sortirà en diferents mitjans de comunicació.

De la declaració com a presumptes implicats en un delicte de prevaricació a instàncies de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feta ahir dia 19/11 en el Jutjat d'Instrucció nº 2 de Mataró pels que varen ser responsables polítics i que van governar aquell Ajuntament en l' anterior mandat: senyor Víctor Ros (exalcalde) senyor Antoni Jiménez (exregidor urbanisme), etc, etc., es podria deduir que presumiblement la Jutgessa que instrueix el cas, hi podria afegit un nou delicte: MALVERSACIÓ DE CABDALS PÚBLICS.

Sembla ser que les declaracions i les justificacions per defensar la seva actuació han topat amb una evidència que no poden demostrar, ells manifesten que tot es feia per l'interès del municipi i ho justifiquen en base al "esperit" del plec de condicions" ( suposada declaració de l’artífex de l'operació senyor Jiménez), saltant-se, precisament, la clàusula 58 del plec on s'especifica que l'Ajuntament ha de rebre l’import de la venda dels terrenys municipals al moment d'atorgar-se l'escriptura, cosa que es va saltar i es va acceptar que el nou propietari (PROINOSA) anés pagant ( uns 14 milions d'euros) a mesura que fes unes obres que es va comprometre a fer (com unes noves instal·lacions esportives que per cert, sols s'han fet una part i de moment l'Ajuntament no ha rebut ni un euro). Sembla ser que PROINOSA ( que també travessa mals moments)va ser la que va marcar el preu de la finca que comprava, sense que existeixi cap certificació o comprovació de cap "expert" de l'exterior o municipal que comprovés si el preu era o no just. Els imputats s'han defensat dient que varen fer servir unes "taules " internes per valorar el terreny, però que en l'expedient no apareixen.

En fi, potser demà, com ja hem manifestat en alguns mitjans d’informació, se’n parlarà d'aquesta "enrevessada enginyeria jurídica urbanística "que va ser utilitzada per l’exregidor senyor Antoni Jiménez amb el vist i plau de l'equip de govern i del secretari municipal.

Nota : Estem en el principi d'un judici que té la pinta que donarà molt de si, l'operació urbanística que ara està sota sospita és una d'aquelles clàssiques operacions complicades on intervenen molts condicionants i que el senyor Jiménez a Montcada ha demostrat que sabia sempre com fer-ho. Alguna vegada que altre, això ha donat peu a aixecar alguns "dubtes" en algunes actuacions urbanístiques. Malgrat que les operacions a Llavaneres no tenen res a veure amb les de Montcada, però si que hi ha uns paral·lelismes en la forma d'actuar en algunes d'elles.
Sembla, doncs, pel que s'ha dit, que la jornada d'ahir no ha resultat del tot satisfactòria per aquells, que en aquests moments, cal recordar-lo, són "imputats i presumptes " fins que no hi hagi una sentència ferma que digui el contrari.

Per si algú vol saber de què parlem (el tema és complicat però senzill d'entendre) recomanem entrar en la pàgina de SOS Llavaneres; http://www.sosllavaneres.com/site/index.php. A on es raonen les causes de les denúncies.

Seguirem informant

2 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

¿Dónde está la izquierda? 13/10/2008

José Saramago

www.saramago.org


Me ausento de este espacio durante veinticuatro horas, no por necesidad de descanso o falta de asunto, simplemente para que la última crónica se mantenga un día más en el lugar en que está. No estoy seguro de que lo merezca por la forma en que dije lo que pretendía, sino para darle un poco más de tiempo mientras espero que alguien me informe donde está la izquierda…
Hace alrededor de tres o cuatro años, en una entrevista a un diario sudamericano, creo que argentino, entre la retahíla de preguntas y respuestas solté una declaración que inmediatamente supuse que iba a causar agitación, debate, escándalo (hasta este punto llegaba mi ingenuidad), comenzando por las huestes locales de la izquierda y a continuación, quien sabe, como una onda que se expandiera en círculos, en los medios internacionales, tanto políticos, sindicales o culturales que de la dicha izquierda son tributarios. En toda su crudeza, sin escamotear su propia obscenidad, la frase, puntualmente reproducida por el periódico, era la siguiente: "La izquierda no tiene ni puta idea del mundo en que vive". A mi intención, deliberadamente provocadora, la izquierda así interpelada, respondió con el más gélido de los silencios. Ningún partido comunista, por ejemplo, empezando por aquel del que soy miembro, salió a la palestra para rebatir o simplemente argumentar acerca de la propiedad o la falta de propiedad de las palabras que pronuncié. Con mayor razón, tampoco ninguno de los partidos socialistas que se encuentran en los gobiernos de sus respectivos países, pienso, sobre todo, en los de Portugal y España, consideró necesario exigir una aclaración al atrevido escritor que había osado lanzar una piedra al putrefacto charco de la indiferencia. Nada de nada, silencio total, como si en los túmulos ideológicos donde se refugian no hubiese nada más que polvo y telarañas, como mucho un hueso arcaico que ya ni para reliquia serviría. Durante algunos días me sentí excluido de la sociedad humana como si fuese un apestado, víctima de una especie de cirrosis mental que provocaba que no diera pie con bola. Llegué a pensar que la frase compasiva que andaría circulando entre los que así callaban sería más o menos ésta: "Pobrecillo, ¿qué se podría esperar de él con esa edad?" Estaba claro que no me encontraban opinante con la estatura adecuada.
El tiempo fue pasando, pasando, la situación del mundo complicándose cada vez más, y la izquierda, impávida, seguía desempeñando los papeles que, en el poder o en la oposición, les habían sido asignados. Yo, que mientras tanto había hecho otro descubrimiento, el de que Marx nunca había tenido tanta razón como hoy, supuse, cuando hace un año reventó la burla cancerígena de las hipotecas en los Estados Unidos, que la izquierda, allá donde estuviera, si todavía le quedaba vida, abriría por fin la boca para decir lo que pensaba del asunto. Ya tengo la explicación: la izquierda no piensa, no actúa, no arriesga ni una pizca. Pasó lo que pasó después, hasta lo que está ocurriendo hoy, y la izquierda, cobardemente, sigue no pensando, no actuando, no arriesgando ni una pizca. Por eso no es de extrañar la insolente pregunta del título: "¿Dónde está la izquierda?" No doy albricias, he pagado demasiado caras mis ilusiones.

Anònim ha dit...

No se que te que veure el comentari sobre Saramago y el seu critic punt de vista de les esquerres amb l'escrit sobre llavaneres.

Hi ha comentaristes , que s'equivoquen en el lloc a on penjar-lo.

El tema de Llavaneres , es un dels molts "afers" que el urbanisme desvocat ens ha portat, que per desgracia esta sortint per tot arreu, aqui les esquerres o dretes tenen molts morts a l'armari.

No se si han o no comés delicte , però cal aplaudir que hi hagi gent que ho denuncia, al final tot quedarà més clar.