14 febr. 2007

EL NOSTRE PARTICULAR ESPAI LITERARI



Capitol segon “ un futur de roses”

En el capitol anterior explicavem , la bona voluntat d’un exregidor i l’amor que havia descobert al costat d’un exregidora. Un camí que comença de nou , amb unes espectatives que es van allunyant de la idea inicial de fer una vida austera i sencilla.
El treball del exregidor el situa en un mon de negoci i lucre , obligat a viure a “todo tren” , forçat a fer del seu entorn , un entorn de luxe i opolència.

Exregidor: Jo no vull amor meu , pero haurem de canviar-nos el cotxe i he pensat que aquest model ens aniria força bé , nomès val 11.000.000 mil.lions de les antigues pesetas , es discret i no ens suposarà una despesa excesivament gran.

Exregidora: m’encanta cuchicuchi , es fashion , i el color es igual que el meu nou abric ........ t’agrada?

Exregidor: Es clar que m’agrada, pero tú m’agrades més....!!!!

Exregidor: saps? No porto res mes sota del abric....... mira....... que et sembla!!!!!!

Exregidor: No m’ho facis aixó , ja saps que no puc controlar-me....... i encara no he acabat la meva jornada laboral.

Exregidora: jornada laboral??????? Jo sí que et fare un bon treballet i dels fins .... vine aquí tita freda ummmmmmmmmm ¡!!!!!!!!!!

Exregidor: para, para ¡!!!!! Que ja saps que quan començo , ja no puc parar i a més encara ens sentirà algun vei.

Exregidora: Vine aquí punta brava , tu ets el meu mascle i jo soc el teu conillet preferit ....... per cert , aixó que dius dels veïns es veritat hauriem de canviar-nos de casa , així viuriem més tranquils i podriem fer “chiquichiqui” a totes les hores del dia.

Exregidor: sí, sí ,sí...... amor meu , la meva sorpresa del dia , es que ja he trobat una casa molt bé de preu , nomes val 90.000.000 mil.lions de les antigues pessetes, es unifamiliar , que ja saps que vol dir per una única familia , no?

Exregidor: Doncs clar, no soc tant tonta eh!!!!!!!!!! Saps que? Ets un sol , t’estimo muamuamuamua!!!!!! Per cert aquest tanga “tigrat” que portes no et queda bé , prefereixo el de color groc , així puc veure’t a les fosques i ara vesteix-te que ja no tinc temps , a les dues m’esperen a la perruqueria.....

Exregidor: Pero ara no em deixaras així , no?

Exregidora: Vinga amor meu ........ que desde que et prens aquelles capsuletes blaves no hi ha qui et faci baixa els “anims”...... “cachondo” !!!!! .. que ets un “cachondo” !!!!!

continuarà

2 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

UNIFAMILIAR? QUERRÁS DECIR BIFAMILIAR
¿no? O A LOS OTROS NOS LOS CARGAMOS.

Anònim ha dit...

Aixó del 90.000.000 pts per una casa, va en serio o es una broma, si no es una llicencia literaria cal a dir que si va en serio la questió dona molt que parlar.

A.Perez Martinez ( Can Sant Joan)