VIOLÈNCIA I MALTRACTAMENTS A INFANTS
“La culpa és molt negra i ningú la vol”, paraules que la meva avia ens recordava moltes vegades quan entre el meu germà i jo en passaven la culpa d'alguna malifeta.
És exactament el que està passant ara, davant del maltractament rebut per un infant de 6 mesos, la nena Clàudia (Salou-Tarragona). Les institucions s’han estat passant les responsabilitats d’una a l’altra, just quan es compleix un any i mig del cas de la nena Alba que vàrem viure tots molt a prop, aquí a Montcada, i que ara, en repetir-se, ens recorda si hem aprés alguna cosa més sobre aquella experiència.
Quan es reben aquest tipus de notícies tothom es pregunta com és possible que passin aquestes coses? Com pot existir gent tan “bèstia” que descarregui totes les seves frustracions contra un infant indefens? Es podia haver evitat? De qui és la culpa? . Devant d'aquests fets el cap no pare de barrinar i voler respostes.
Per molt que busquem responsabilitats, que millorin els protocols d’actuació, que la justícia actuí amb fermesa, que s’intenti preveure per a reduir al màxim, aquest tipus d’actes criminals. Per molt bé que es vulgui fer la feina (la societat exigeix que tothom compleixi amb el seu deure) mai es podrà impedir al 100% aquestes coses. L’ésser humà és complicat i per molt que es busqui la perfecció, aquesta “societat perfecta” no existirà mai. Quan s’actua dins del que podrien denominar “intimitat personal” per molt que es vulgui reglamentar milimetricament, mai es podrà preveure tot, sempre existirà aquella persona “malalta” que actuarà irracionalment.
El filòsof Jean Jacques Rousseau deia que l’home té la tendència a ser bo per naturalesa. En part i majoritariament és així, però per desgracia n’hi ha uns quants que demostren que la naturalesa fa que actuïn com a animals irracionals. "
Comentari:
Montcada Confidencial ha rebut aquest correu electrònic i hem decidit penjar-lo. Quan passen aquests fets tan violents, quan cada dia ens confirma que alguna cosa del nostre sistema de valors no funciona prou bé, hem cregut oportú dedicar-li aquest espai.
Quan es compara la gravetat d’aquests fets amb el que nosaltres critiquem als polítics, els que governen o bé denunciem coses sobre la nostra ciutat, ens adonem de la poca importància que tenen (i que nosaltres els donem) davant d’aquests episodis de maltractament als infants, o bé quan veiem quasi a diari, en els mitjans d’informació ciutadana, tants casos de violència de gènere. Tot això sí que és greu...!
Segurament, per desgracia, d’aquí uns dies tornarem a caure en la rutina diaria i ens oblidarem de la Clàudia o de l’Alba, segurament això ens passarà.
Però el que no hem de fer mai, es resignar-nos que tot això no té cap solució i fer-nos baixar la guàrdia, de cap manera, la societat s’ha de conscienciar i solidaritzar-nos amb tots aquells que hi pateixen. Cal que aquest “Estat de Benestar” i els seus mecanismes administratius, policíacs, etc. facin bé la seva feina. Cal respondre amb agilitat davant de situacions com el cas de l’Alba o la Clàudia.
Finalment, la intencionalitat d’aquest comentari, d’aquest escrit és denunciar i lluitar contra la irracionalitat d’éssers que només es mereixen el rebuig de tota la societat, i demanar al mateix temps, perquè els nostres polítics, s'impliquin i dediquin més recursos econòmics i humans per potenciar l’eficàcia i l’actuació dels serveis socials.
És exactament el que està passant ara, davant del maltractament rebut per un infant de 6 mesos, la nena Clàudia (Salou-Tarragona). Les institucions s’han estat passant les responsabilitats d’una a l’altra, just quan es compleix un any i mig del cas de la nena Alba que vàrem viure tots molt a prop, aquí a Montcada, i que ara, en repetir-se, ens recorda si hem aprés alguna cosa més sobre aquella experiència.
Quan es reben aquest tipus de notícies tothom es pregunta com és possible que passin aquestes coses? Com pot existir gent tan “bèstia” que descarregui totes les seves frustracions contra un infant indefens? Es podia haver evitat? De qui és la culpa? . Devant d'aquests fets el cap no pare de barrinar i voler respostes.
Per molt que busquem responsabilitats, que millorin els protocols d’actuació, que la justícia actuí amb fermesa, que s’intenti preveure per a reduir al màxim, aquest tipus d’actes criminals. Per molt bé que es vulgui fer la feina (la societat exigeix que tothom compleixi amb el seu deure) mai es podrà impedir al 100% aquestes coses. L’ésser humà és complicat i per molt que es busqui la perfecció, aquesta “societat perfecta” no existirà mai. Quan s’actua dins del que podrien denominar “intimitat personal” per molt que es vulgui reglamentar milimetricament, mai es podrà preveure tot, sempre existirà aquella persona “malalta” que actuarà irracionalment.
El filòsof Jean Jacques Rousseau deia que l’home té la tendència a ser bo per naturalesa. En part i majoritariament és així, però per desgracia n’hi ha uns quants que demostren que la naturalesa fa que actuïn com a animals irracionals. "
Comentari:
Montcada Confidencial ha rebut aquest correu electrònic i hem decidit penjar-lo. Quan passen aquests fets tan violents, quan cada dia ens confirma que alguna cosa del nostre sistema de valors no funciona prou bé, hem cregut oportú dedicar-li aquest espai.
Quan es compara la gravetat d’aquests fets amb el que nosaltres critiquem als polítics, els que governen o bé denunciem coses sobre la nostra ciutat, ens adonem de la poca importància que tenen (i que nosaltres els donem) davant d’aquests episodis de maltractament als infants, o bé quan veiem quasi a diari, en els mitjans d’informació ciutadana, tants casos de violència de gènere. Tot això sí que és greu...!
Segurament, per desgracia, d’aquí uns dies tornarem a caure en la rutina diaria i ens oblidarem de la Clàudia o de l’Alba, segurament això ens passarà.
Però el que no hem de fer mai, es resignar-nos que tot això no té cap solució i fer-nos baixar la guàrdia, de cap manera, la societat s’ha de conscienciar i solidaritzar-nos amb tots aquells que hi pateixen. Cal que aquest “Estat de Benestar” i els seus mecanismes administratius, policíacs, etc. facin bé la seva feina. Cal respondre amb agilitat davant de situacions com el cas de l’Alba o la Clàudia.
Finalment, la intencionalitat d’aquest comentari, d’aquest escrit és denunciar i lluitar contra la irracionalitat d’éssers que només es mereixen el rebuig de tota la societat, i demanar al mateix temps, perquè els nostres polítics, s'impliquin i dediquin més recursos econòmics i humans per potenciar l’eficàcia i l’actuació dels serveis socials.
7 COMENTARIS (clica i escriu els teus):
és molt dificil expresaar el que sentim quaanescoltem fets com aquesst , sovint veus que la societat esta malalta i no tenim l'antidot , per guarir-le. Pot quedar molt cursi el que vull dir , pero més amor entre les persones i més bondat SON PART DE L'ANTIDOT.
si que era racista la teva avia.
gaia
Conocer la otra cara de la moneda de esta sociedad es necesario, es bueno que todos sepan que no todo es de color de rosa.
No culpo a nadie , ni a politicos, ni a jueces, a nadie.
Solo constato la pura y dura realidad.
Pero si que daria una recomendación a esta sociedad tan individualista y que solo pensamos en lo nuestro.
Que se diesen como obligación una visita a una Hospital Infantil , por ejemp`lo San Juan de Dios , y preguntasen por los casos variados que existen.( se te ponen los pelos de punta)
Cuando sales de alli te das cuenta que tu vida es maravillosa ( por dificil y complicada que este).
Y cuando se nos olvidase y volvemos a las nuestras ( celos, envidia, etc) otra visita a Hospitales Infantiles y sales curado.
Un abrazo a los trabajadores de Servicios Sociales del Ayto. Sois de lo mejor que hay.
Juan S.
La meva opinió
Es imposible evitar que siga pasando,lo principal es castigar ejemplarmente a los culpables y los servicios sociales actuar sin compasión,si dudan que no se metan,cuando un mayor actúa de esa forma,a la carcel con él,sin piedad.
Hay un único culpable, que es el que realiza la agresión. No lo olvidemos.
Después el legislador podrá regularizar una situación dando responsabilidades a quién corresponda.
Es evidente que ocurren estas cosas, es muy fácil hechar la culpa a los demás.
Es evidente que ocurren porque algo ha fallado en el sistema, o quizás es porque el propio sistema falla. Se hacen pruebas de aptitud para conducir y no se hacen pruebas de aptitud para ser padres. Cuántos no están capacitados para ser padres ?
Mi filosofía de vida es buscar soluciones no culpables. Y en este caso no las encuentro, alguien las tiene ?
Por otra parte, me gustaría que los Servicios Sociales hicieran un memorandum anual de sus actuaciones. No por cuestión propagandistica, sino para que nos dieramos cuenta de la realidad que nos rodea.
Quizás vivimos en "una burbuja" de un mundo irreal.
Quizás una rama no nos deja ver el bosque.
Desde aquí mi total respeto y soporte hacía, todos los estamentos que toman parte directamente en estas cuestiones, Médicos-Hospitales, Cuerpos de Seguridad del Estado, Judicatura, Servicios Sociales, ONG'S.
No es fácil su labor, no es fácil ....
El tema no es agradable
Está el que pega,está la que calla,está el entorno familiar que ve y calla y defiende al culpable,están los profesionales de estos temas que por h o por b,no ven,no aciertan,no actuan a tiempo,no toman responsabilidades y no se enfrentan a los hechos,dejan pasar y luego es demasiado tarde,suele pasar y mucho ¿verdad?.
Estos casos que salen en los medios,es la punta del icerberg,sería interesante para concienzar a las personas que se editarán los casos en que han participado todos los estamentos profesionales sobre estos temas.
No solo hay pactos de gobierno en este mundo , tambien es bueno hablar de estos casos para darnos cuenta que existe otra realidad.
¿Culpables? La persona que agrede, este es el unico culpable, las demas instituciones pueden tener alguna responsabilidad añadida pero nunca pueden ser los autenticos responsables de estos vergonzantes hechos.
Educacion, educacion es un buen antidoto para esta enfermedad.
Publica un comentari a l'entrada