12 maig 2008

RECONEIXEMENT QUE COMPARTIM ....

Amics de Montcada Confidencial,
Agrairia si us sembla bé poguéssiu publicar aquesta carta, és el meu reconeixement a l'Elisa Riera per la lletra que ha fet possible en la part que li toca que el nostre poble tingui una sardana dedicada a Montcada i Reixac. L'acte va ser per molts dels assistents, força emotiu, us explico com es va desenvolupar, us deixo al vostre criteri si creieu convenient podeu escurçar aquest llarg text que us acompanyo..
Gràcies.
Joan

(TEXT REDUIT)
...... El divendres passat, es va celebrar l'habitual Cantada d'Havaneres a càrrec del "L'Espingari"; enguany acompanyava, L'Empordanet (de Palafrugell) i es feia també la Presentació de la Sardana "Montcada i Reixac". A causa del mal temps, l'acte es va traslladar a la Pista coberta, qüestió que tot plegat va fer que fos menys participatiu que altres anys. ....Tot i així va ser força emotiu ja que perquè tothom pogués tenir i cantar la Sardana, s'havia preparat un díptic amb la lletra, il·lustrat amb un dibuix d'en Joan Capella i quan en finalitzar de cantar-la, l'Espingari va demanar a l'Elisa Riera Capdevila, autora de la lletra, que pugés a l'escenari, els assistents encara amb la nostàlgia de la Montcada que ens descrivia l'autora, vam compartir així mateix el sentiment de montcadencs que ella ens volia trametre amb la descripció que fa del nostre poble. ......L'Elisa, els va agrair la confiança que li havien fet en demanar que posés lletra a la música de la Sardana que havia escrit el mestre Francesc Mas Ros, va afegir, que era la Montcada que havia conegut de la mà dels seus avis i que li havien ensenyat a estimar els seus pares, en especial la seva mare i que a ells els la dedicava. ..........Per acabar va fer una altra referència amb emoció continguda: va explicar que en certa manera havia estat com complir un deute que tenia amb en Joan Capella; va recordar, les vegades que havien treballat junts i les vegades que ell li demanava que escrivís alguna cosa de Montcada i que ella no feia mai; va explicar també com en morir-se ell, li havia escrit un poema que feia referència a què "mentre ell posaria colors, ella descabdellaria paraules", i que ara finalment ho havia fet, tot i que era poc comparat a tot el que Capella havia fet per "al nostre poble..., que estava molt contenta que s'hagués editat el díptic amb el dibuix del Joan, que així tornaven a compartir..." . L'acte va finalitzar seguidament, quan l'Alcalde, en representació de l'Ajuntament de Montcada, entregant-li una placa en agraïment per la composició de la lletra de la sardana.
-------------------------------------------------------------------------------------------------
Volem des de M.C. agrair la carta del Joan hi afegir-nos al reconeixement:

Elisa Riera Capdevila és una persona convençuda, des de sempre, de la seva responsabilitat respecte a la societat en la que viu, aquí rau segurament l'origen de l'enorme respecte que s'ha guanyat entre els seus coetanis montcadencs .

El seu compromís amb Montcada segurament arranca quan es trobava en el ventre de la seva mare, la seva tasca feta és immensa i prolífica, només cal a dir que repassar la seva bibliografia donaria per moltes pàgines i comentaris, malgrat que es mou en molts camps que fan d'ella una persona polivalent, destaca principalment la seva lluita desenvolupada en el terreny de la cultura i pedagogia, dins d'aquesta faceta volem destacar una labor que de forma altruista està sempre disposada a fer, és un treball de formigueta que moltes vegades ningú s'assabenta que ella hi és al darrere, qualsevol particular, associació o entitat que li demana.... Elisa, em pot fer ....? estem preparant un treball de recerca, ens pot ajudar? .... que et sembla l'escrit ...? voldria felicitar a .... ? em pot fer un vers..? Elisa a on podria trobar ...? ... vols presentar ... creiem que tu..? , etc, etc, etc. No te un NO per ningú, es tal la seva grandesa i generositat que fan d'ella un exemple a seguir.

.Veure com aquesta jove avia, encara agafa un aire apassionat per les coses, és un autèntic luxe que cal sempre tenir present i valorar com es mereix aquesta veïna singular.

Gràcies Elisa per ser com ets, gràcies per tot !
MONTCADA CONFIDENCIAL

13 COMENTARIS (clica i escriu els teus):

Anònim ha dit...

Elisa! des d'aqui una forta abraçada! ets un veritable regal!

Signat:

Aquell que un dia ens vam trobar a la porta de la uni.... el teu vei!

Anònim ha dit...

Posar la lletra a una sardana que porta per nom Montcada i Reixac es digne de reconeixement, i a sobre si l'autora es de aqui ,doble alegria.

Per cert a on puc trobar la lletra , algú em pot indicar .

Elisa , la meva felicitació.

Alex

Anònim ha dit...

Lletra de la Sardana Montcada i Reixac, autora Elisa Riera .
___________________________


SARDANA MONTCADA REIXAC (Agost/Setembre 2007) – Música F. Mas Ros

Reixac viu dalt la muntanya i altres barris baix el pla
hi ha personatges històrics per nosaltres estimats
ben regada per dos rius
i caminets ben jolius
vies de tren la travessen cal tenir l’ull ben viu!

Compta, balla, canta la sardana
som ben contents, dansem, saltem, no ens aturem larà, larà
dem-nos tots les mans fent la rotllana
a alegrar el pas el flabiol hi ajudarà.

Mas Rampinyo, Carrerada, Vallensana, Can Cuiàs
Terra Nostra, Font Pudenta, La Ribera, Can Sant Joan,
Pla d’en Coll i Mas Duran,
Can Pomada i l’Estany
fan així molt estimada la Montcada Reixac.

Compta, balla, canta...

Basses, cànem, hortes, rec Comtal
maduixetes per aquí, cireretes, romaní, farigola bosc enllà
roures, salzes, canyes, alzinars
ginesteres per allà, ens alegren el camí, ai quina oloreta hi ha.

Plena de camps, plena de recs, amb moltes cases de pagès
vinyes verdes a l’estiu
bevíem aigua de les fonts, com la del Tord i els caçadors
no es cansaven mai festejant amb les perdius, la, la, la
moltes cases de pagès, la, la, la
vinyes verdes a l’estiu, la, la, la, la, la, la.

Som montcadencs!!! Tenim Turó, fonts i dos rius
Som vallesans!!!, també tenim recers ombrius.

I com n’estem de captius ...
Pujaríem, baixaríem
no ens aniríem mai
d’aquí!.

Basses, cànem, hortes, rec Comtal...

Unes grans torres amb jardins i molts senyors que hi van venint
s’hi queden a passar l’estiu
prenent la fresca pel carrer i com se n’hi està de bé
ai quin sentiment, i com n’estem de captius, la, la, la
molts senyors que hi van venint, la, la, la
s’hi queden a passar l’estiu, la, la, la, la, la, la.

Som montcadencs!!! Tenim Reixac, tenim dos rius
Som vallesans!!!, també tenim camins jolius.

No ens en aniríem mai...
Voltaríem, no ens mouríem
no ens aniríem mai...
d’aquí!

Anònim ha dit...

Mare meva!!
La sra. Elisa ha de ser molt bona persona i li podeu agraïr moltíssimes coses tota la gent que sou de Montcada. Segur que s'ho mereix.
Ara bé, la lletra d'aquesta sardana és infame, jajaja. Me la he hagut de llegir tres o quatre cops (ho he oblidat, per sort) per comprovar que era de veritat i no un malson. S'ha de vigilar amb els medicaments, per que, a veure, de veritat, algú veu Montcada reflexada en aquesta lletra tan cursi?? Plena de camps, de recs, vinyes verdes a l'estiu.... jajaja, però tia, que no queda res de tot això!! Ara hi ha l'asland, d'aqui poc l'AVE, ( o molt), els carrers esmicolats, i s'ha deixat el bosc d'en vilaró i la zona 21.
Però bé, si més no, per demostrar que la lletra en sí és per fer riure i no va en serio, doncs ella també ha colat un parell de faltes d'ortografia, ja les heu trobades??
M'estic pensant de fer una parodia amb la lletra i actualitzar-la, clar que no faria riure tant com ho fa ara.
Va, per no ser dolenta del tot, diguem que va tenir un mal dia l'autora. No pasa res, el Ronaldinho és un gran jugador i aquest any no ha fet grans partits. Doncs el mateix.
Ànims Elisa, la, la, la, la propera pot sortir molt millor, la, la, la, no cal que t'avergonyeixis gaires dies al passejar pels carrers, la, la, la, ja sé que no "te en aniries" mai d'aquí, però, ei, un consell, fes-ho!! Fes-me cas i marxa. Que et sembla Cuba? Ja ens ho explicaràs, pillina, jajaja!!

el sonrisetes.

Anònim ha dit...

He trobat un video de l'esdeveniment de la Sardana "Montcada i Reixac" i la nostra benvolguda Elisa. Està a

www.laveu.cat i em sembla que està a la 17ea posició.

Anònim ha dit...

Total per dir-nos que troba la lletra infame ,cursi. Contra gustos ......

El que som de Montcada hi coneixem aquest poble i sobre tot aquesta persona, mai arrivarem a tenir el malt gust que vostè "destila" en les seves paraules.

Elisa Riera va aceptar l'encarreg , ha fet un treball i com qualsevol autor ha triat reflexar en la lletra la Montcada que li ha donat el gust i la gana de descriu-re. Cosa que ella va explicar el divendres passat.

Una cosa es criticar i una altre es saber respectar. Respecte que tothom es mereix, fins i tot , vostè "el sonrisetes " , malgrat de les seves paraules, sembla que en lloc del cervell hagin sortit del seu "cul".

Anònim ha dit...

Ep¡ "Sonrisetes" t'has passat.
Fas gala de saber escriure "perfectament el català" això esta bé, però no et dona dret a ser més que ningú....Això no et dona dret per estar per sobre dels altres. Ets un mal educat, o potser un periodista fracasat que s'ha posat a fer la carrera política.
Jo vaig conèixer un "payo" com tu, un fracasat, un projecte d'empresari, que va deixar a més d'un "pelat" inclús va tenir la cara de fer-se un personal epitafi en versió bloger, suposo, que per desfogar-se i argumentar el seu fracàs amb aquells que va deixar a l'estacada....Tu, "sonrisetes" em recordes a aquest personatge un: "sopla flautes".
Oí que em segueixes...?
Apa, dins un altre moment.


L'ombra o si vols UNAEM II

Anònim ha dit...

Sonrisetes, puc estar o no d´acord amb tu, pero el que si et dire que jo no et criticare com estan fent la majoria dels que aqui escriuen, jo el que dic que cadascu diu el que pensa i com ho pensa, per tant, segueix aixi, que aqui tenim llibertat d´expresio, malgrat a mes d´un no li agradi.

Jaume P.

Anònim ha dit...

Aquest escrit vol reconeixer la feina que ha fet un Ciutadana de Montcada, Ciutadana en majuscules.

Que el sonrisetes provoqui hi que tots piquem , em sembla be , però que el lleguir no ens faci perdre l'escriure .


Elisa , m'afegeixo al reconeixement .

Nena ( que no Tia ) tu vals un Potosí.

Anònim ha dit...

Molt be Elisa , felicitats. Hi ha qui critica i altres treballen per Montcada.
La lletra de la sardana , lleguida en un paper pot donar una impressió a primera vista molt diferent ha si un l'escolta cantada. . L'acte del divendres, l'interpretació de l'Espingari ,que jo vaig viure d'aprop, dona una sensació diferent. Em vaig sentir orgullòs de compartir aquells moments amb gent que fa coses pel nostre poble.
Ignoro qui hi ha darrera del sonrisetes, ignoro si hi ha alguna cosa personal que s'amaga en una critica , més que criticar es un intent de ridiculitzar a una persona.
Tothom pot escriu-re el que pensa , com totohom pot interpretar el que s'ha escrit, i la meva es que dona l'impressió de ser una persona que mostra uns dels pecats capitals : L'enveja.

T'animo Elisa a seguir igual. Continua treballant per Montcada, cosa que fas actualment col.laborant en un llibre juntament tambè amb altres montcadencs.

Anònim ha dit...

Més consideracions sobre les opinions sobre la Sardana de Montcada i l’autora de la lletra, breument perquè aquest tema ja porta força tinta i de tots colors:
. Evidentment que hi ha llibertat d’expressió i aquest espai l’ofereix però tant per una banda com per l’altra o sigui que totes les crítiques per la Riera però ella també deuria fer dret de la seva llibertat per escriure el que li semblés.
. Potser no cal lloar tant el que ha fet o fa per Montcada l’Elisa Riera (com es fa en el text inicial) però deu tenir més d’un admiradors/res: llibertat d’expressió!!!
. Pot ser una Montcada infame, cursi i el que sigui però diu que és la Montcada dels seus avis (no la d’ara) i que la majoria dels que som o vivim a Montcada actualment ja no varem veure o conèixer (tampoc la Barcelona romana per exemple, i en canvi ens l’han dibuixada i no la rebutgem). També demanaria al “sonrisetes” que si diu que voldria fer la parodia de la lletra que la faci ja i hi guanyarem perquè en tindrem dues.Fes-me cas , fes-ho!!!
. Llàstima que “el sonrisetes” no s’hagi canviat el pseudònim perquè aquesta paraula no és catalana i com que sembla presumir de saber bé el català doncs almenys s’ha de ser coherent i veure bé quin tipus de faltes diu que hi ha: d’ortografia? (com la lletra que surt al “Mirame” que n’està plena) o bé són faltes diguem-ne de sintaxi, que es poden permetre en poesia o lletres de cançons? Per cert, en català, no es “reflexada” (... algú veu reflectida...) sinó “reflectida”.
. També aclarir quan parla del “la, la, la”, que abans que cantés la Massiel ja s’havia inventat la sardana i es canta (si es vol) per acompanyar el ritme dels passos.
. No penso que l’Elisa Riera s’hagi d’avergonyir de passejar per Montcada, i el que no entenc és això de “fes-me cas i marxa a Cuba”, perquè a Cuba? I també la imminència del “ja, ja, ja”, perquè?: Perquè marxi de seguida?, perquè paròdia el “ja!, ja!, ja!” de les primeres pancartes del “Tracte just. Soterrament Total, ara”?
Estaria bé que hi hagués resposta i tancar el tema, que els arbres (que encara en queden) no ens deixen veure el camí.

Un montcadenc .

Anònim ha dit...

Elisa, endavant!!! Gràcies per la lletra de la sardana Montcada Reixac, per les teves aportacions al poble, entitats, particulars...
I a tu "sonrisetes" (o potser vols dir somrisetes), que emparan-te en l'anonimat i la llibertat d'expresió -tot i que en lloc de donar la teva opinió d'una manera ètica no més has intentat escarnir- m'acomiado de tu amb un...apa!!! Adèu tio

Anònim ha dit...

Jajaja, sou la ostia gent!!
Em feu riure molt! N'hi ha un per aquí dalt que no sap ni veure que quan poso "jajaja" m'estic rient, no vull posar el que en castellà es diria "Ya, ya, ya". A veure si espaviles!!
Signo "Sonrisetes" per que un de vosaltres m'ho va dir i em va semblar graciós, com tot el blog. No me'l vaig triar jo aquest nom, mai seria tan vulgar.
Torno a repetir, la Sra. Elisa em sembla molt bona persona i els seus escrits han guanyat premis (ho sabieu? els heu llegit?) però aquest cop, la lletra fa riure i durarà menys en el vostre cap i memòria que les cançons dels concursants d'operacion triunfo. ja veureu (aquest "ja" no és el de riure, d'acord?)
O podeu crear una plataforma prosardana, jajaja, vinga , ja us animo!!
(aquests si que eren de riure)
Ala, anem a per un altre post.....

sonrisetes