Comunicat de CpC a la Plataforma pel Dret a Decidir

Comunicat de CpC ( Ciutadans pel Canvi)sobre la convocatòria de la manifestació de l’1 de desembre

1. Entenem l’enuig d’una part important de la societat catalana davant la situació de les nostres infraestructures, en especial de les Rodalies i el sistema ferroviari en general. Respectem profundament la manifestació de dissabte vinent,organitzada per la Plataforma pel Dret a Decidir, com una expressió
democràtica del dret de manifestació, lliurement expressat per la societat civil catalana organitzada. Comprenem i ens solidaritzem amb el sentiment que mourà a molts ciutadans del nostre país a participar-hi. Tanmateix, des de CpC no ens adherim a la convocatòria ni tampoc fem una crida als nostres socis per tal que hi participin.
2. Els partits que tenen una responsabilitat de govern tenen una missió i unaresponsabilitat principal: resoldre els problemes en relació als quals són competents. Des de CpC entenem que el paper dels partits que donen suport al Govern de la Generalitat no és tan denunciar els problemes reals, sinó escoltar la societat quan expressa aquesta legítima denúncia. I, sobretot, actuar per tal de resoldre’ls i trobar la solució adequada. Davant de la greu crisi de les Rodalies, CpC, com a força política que dóna suport al Govern de la Generalitat, entén que el què li correspon no és posar-se al capdavant de la manifestació que vol manifestar el rebuig a la situació actual, sinó entendre els seus motius i actuar per transformar les coses.
3. En aquesta línia, el Govern de la Generalitat ha fet, en els darrers mesos, passos importantíssims, sense precedents, per tal de posar fi a l’actual crisi de les infraestructures, que és el resultat d’anys de desatenció inversora al nostre territori. En primer lloc, i en compliment de la Disposició Addicional Tercera del nou Estatut, s’ha aconseguit un pacte amb el Govern central en virtut delqual Catalunya rebrà, en els propers 7 anys, la xifra de 34.000 milions d’euros, que multiplica de manera considerable les inversions rebudes en els anys anteriors.
4. En segon lloc, també en compliment del nou Estatut, s’han constituït la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, que intervé en les decisions relatives a les infraestructures de titularitat estatal a Catalunya (art. 149.2) i la Comissió Mixta d’Infraestructures Estat-Generalitat (Disposició Addicional Tercera), que garanteixen el nivell més alt d’autogovern que hagi tingut mai la Generalitat pel què fa a les obres en infraestructures dutes a terme en el territori català. Les forces que ens prenem de manera seriosa el nou Estatut sabem que el “dret a decidir” sobre les nostres infraestructures mai no havia estat tan garantit com en el nou Estatut.
5. Partint del més escrupolós respecte per les plataformes de la societat civil que exerceixen els drets fonamentals de la llibertat d’expressió i de manifestació, no ens sembla adequat manifestar-nos al costat d’aquelles forces polítiques i aquells dirigents que van col·laborar o han estat responsables directes del retard del desenvolupament de les nostres infraestructures i que, sense reconèixer-ho ara es manifesten per raons d’oportunisme electoralista. Els ciutadans del nostre país comprenen perfectament que els problemes de les nostres infraestructures no són nous de fa un o dos anys, sinó el resultat del retard acumulat al llarg d’una dècada, és a dir, durant el període del govern CiU-PP a Catalunya i a Espanya.
6. Sobre el dret a decidir: La democràcia i el desplegament normatiu que ens hem donat, sempre millorables, són la forma en què la ciutadania pot participar en les decisions col·lectives. Estem pels drets de ciutadania a ser informats de forma veraç i transparent i a la participació política de la ciutadania.
7. Decidir és trobar solucions per resoldre conflictes, i CpC ha defensat des de la seva creació (1999) que era imprescindible invertir en la millora i creació de noves infraestructures a Catalunya. Creiem que ja no podem perdre ni un minut més en fer la feina endarrerida per anys d’inacció i lamentem profundament les
molèsties provocades a tots els ciutadans i ciutadanies afectats per les presses en acabar les obres de rodalies.
8. Estimar Catalunya és treballar per millorar les condicions de vida i treball de la nostra gent, i estima més qui exerceix les seves responsabilitats amb rigor.
Nosaltres proposem planificar les nostres infraestructures segons les necessitats futures de la nostra societat; auditar els projectes contractats en les 3 darreres legislatures, és a dir des de 1995 (perquè 12 anys sí és un període per obtenir conclusions sobre decisions en execució d’inversions estratègiques i de llarg
termini); establir mecanismes de coordinació i supervisió de les obres de l’Estat a Catalunya, juntament amb el govern autonòmic i local, com es fa en la majoria dels estats federals.
9. Exigim el desplegament de l’Estatut en matèria de finançament, negociació en la qual necessitem tota la unitat dels catalans i catalanes, i de les seves forces polítiques, donant suport al nostre govern. No som partidaris de plantejar les reivindicacions relatives al finançament de manera ambigua, o fora del marc
estatutari, encara per desplegar. No creiem responsable que els partits que van donar suport a l’Estatut, fins i tot tal i com va sortir del Parlament de Catalunya, facin seves reivindicacions que poden generar confusió en relació a un tema tan determinant per al futur del país.