LA CRISI DEIXA SENSE PATROCINADORS ALS CLUBS MODESTS

( imatge amb motiu de la recepció en l'Ajuntament després d' assolir l'ascens de categoria -això fa pocs mesos- era dia d'euforia , eren dies de .."vino y rosas" ) Foto: laveu.cat


Ara li toca a U.E. Sant Joan -At. Montcada.

Per prometedor que sigui un projecte esportiu,sinó va acompanyat de la viabilitat econòmica, no té sentit fer-ho.

A Montcada, la manca de patrocinadors que col·laborin amb els clubs esportius ja fa temps que les seves conseqüències és noten. L'ultima és el S.O.S. que ha llançat el president de la Unió Esportiva Sant Joan Sr. Pepe González, el Club que va pujar de categoria aquest estiu, es troba sense recursos econòmics per afrontar el que resta de temporada, les gestions fetes per trobar nous patrocinadors no han tingut el resultat previst, la qual cosa porta el perill "real" de no poder mantenir la categoria del club a 1ª Regional.

El proper dilluns dia 27/10 s'ha convocat Reunió extraordinària de la Junta per debatre quina solució es pren. Tot apunta , sinó hi ha canvi de ultima hora, que la directiva presentarà la seva renuncia i es convocarà una Assemblea General per a provocar la creació d'una Junta Gestora, seguin l'exemple del C.D. Montcada es vol sol·licitar que el club el "tuteli" l'Ajuntament.

Un soci, proper a la directiva, que vol mantenir l'anonimat ens manifestava: "Cuando subimos todo era alegria y respaldo , se nos dijo que tirasemos para adelante que nos facilitarian el poder encontrar ayudas ( es refereix a manifestacions fetes per polítics ) y pasado el tiempo te encuentras más solo que la una , con el agravio añadido que te das cuenta que alguna que otra ayuda de algun patrocinador-anunciante va a parar casi siempre al C.D. Montcada . Ahora , tal y como está la situación, nadie se quiere comprometer a echarte una mano.Buenas palabras, las que quieras y mas; pero dinero, nada de nada". Nosotros hemos actuado pensando que estas ayudas llegarian, hemos hecho un presupuesto "modesto" dentro de los que se mueven en esta categoria, pero confiabamos en que una parte del mismo no nos fallaria como asi ha sido, ahora no tenemos ni para pagar la gasolina de algunos jugadores para que puedan venir a entrenar."

Aquesta notícia era més que previsible, la lògica econòmica finalment, aflora amb tota la seva cruesa, ara és la Unió Esportiva Sant Joan qui probablement sol·licitarà ajuda al Consistori, demà per desgracia, serà un altre. Buscar uns únics culpables de perquè s'ha arribat a l'actual situació, no seria just, ja que amb seguretat hauria de ser compartida la responsabilitat. Les juntes directives dels clubs modestos s'ha de reconèixer que totes fan grans esforços, molts i deixen la pell -alguns els hi costa diners de la seva butxaca- però de vegades l'èxit esportiu no garanteix per si mateix la viabilitat econòmica i aquí cal a dir que algú, ho alguns, no han volgut veure l'evidència: El patrocini esportiu va lligat sempre amb cicle econòmic.

Ara tot són lamentacions, a l'Ajuntament se li pot presentar un nou problema, depenen de la decisió de la junta directiva, li pot caure la patata calenta sobre la taula, i no té pas una fàcil solució, el precedent de com s'ha actuat davant de la crisi del CD. Montcada marca una pauta, que de no ser seguida, el greuge de favoritisme estarà servit.

Es dóna la circumstància, ja és casualitat, que l'Ajuntament en el Ple d'aquest mes haurà d'avalar un crèdit de 100.000 euros al C. D. Montcada. L'Ajuntament ha d'avalar si o si ( ja que el club no ha pogut, per manca de diners, complir amb el venciment ) cosa que s'ha repetit des de l'any 2000 , inicialment va ser de 18.000 euros amb el compromís d'amortitzar el crèdit amb un any , mica en mica i any rere any -sense possar-hi fre- la quantitat s'ha augmentat considerablement fins a 120.000 euros l'any 2007. Allò que va començar com un favor puntual per un any, s'ha transformat en una obligació.

Els clubs i las directives d' entitats modestes sempre haurien de xafar de peus a terra , planejar una temporada basada només en "promeses" i no partir de realitats, acostuma a fallar quasi sempre. Igual que els clubs, des de l'Ajuntament no s'hauria de caure en prometre col·laboracions si abans no estan assegurades, sabem per pròpia experiència les conseqüències que porta , no cal fer llista, perquè tothom coneix exemples.