NO HI HA DRET !!!!!
(Escrit que ens envia un internauta "incrèdul" )
Crisi, crisi, crisi, crisi ...... no paro d'escoltar el mateix ....... al carrer, a la feina, a la tele, la ràdio, als diaris .... crisi , crisi i més crisi.
És tan repetit que és “retroalimenta” , i de tant dir-ho un acaba per creure que això va de veritat. De cop he tornat a pregar, si us plau "Virgencita” que em quedi com estic.
En ma vida hauria pensat que em preocuparia la borsa, les famoses "subprime" (què dimonis és això?) i que escoltaria les declaracions dels polítics i les meravelloses solucions que ens diuen per sortir-ne d'aquest gran forat...
Estic absolutament perdut, no sé pas que fer per poder sortir d'aquest angoixant bombardeig que rebo cada dia. Em torno més incrèdul - ja ho era una mica - quan escolto algunes d'aquestes receptes que ens proposen que es basen principalment en demanar-nos "confiança" , aquesta paraula està molt bé , però fa ja mesos que les xifres indican que anem a pitjor i a part de "confiança" que no paren de repetir, haurien de fer quelcom més que la simple lectura dels plans de decàlegs , etc , haurien de començar per reconèixer , en la part que els toca, que s'han comès errades i que ara toca rectificar. Algú ha escoltat alguna autocrítica , algú ha dit que "potser" es vem equivocar? . No parem de sentir que ja es veia a venir això de la crisi , que si els americans, que si el sistema financer, que.... i moltes més coses, etc. Ningú és capaç d’acceptar que no va fer res per evitar-ho, o com a mínim, per reduir-ne l'impacte de "l'hòstia" que ara ens “fotarem” tots.
Les paraules "confiança, esperança, tenim solucions, tranquils etc, etc" sonen buides i a més a més si són pronunciades pels mateixos que en la mesura de les responsabilitats que tenien, han ajudat a fer més grossa la crisi.
Aquesta crisi posarà en evidències moltes coses, des del mateix sistema (tant polític com econòmic) que comportaran canvis de tota mena , res seguirà igual que ara, i d'aquí uns anys..?¿
A nivell local es comprovarà aquesta evidència molt més aviat, tenim uns polítics molt mediocres que han actuat en aquests últims anys amb molta frivolitat, basant la seva política en la publicitat i en els canapès, tal com ara es comprova, sense aquella mínima precaució de preveure la que ens cauria a sobre. Els catalans en diem "fer un raconet" .
A banda de treballar -que duri- no tinc la vareta màgica ni solucions imaginatives per apaivagar primer i aturar després aquesta crisi, difícilment em convencerà "els mateixos" d'abans, amb les seves propostes. La credibilitat es guanya a llarg de molt temps i es perd amb una rapidesa doblement proporcional. Calen mesures que marquin un horitzó clar, amb prioritats racionals ben definides i que tothom tingui segur allò que es farà. Sembla raonable, no? però per això calen polítics -amb credibilitat- que tinguin visió de futur i que es "sacrifiquin" pel bé comú, no jugant a l'engany i a resultats de curt termini sinó a mig i llarg i això és molt demanar i difícil de trobar si comencen per no acceptar part de la culpa que els pertoca . O és què ningú té la culpa ?.
"Sangre, sudor y lagrimas, preveu el "dinàmic" Joan Maresma(CiU) , "Estiguem tranquils" ens manifesta , el més" desorientat" de tots: l'Alcalde César Arrizabalaga(PSC) i en la proposta de mesures, gestos a part, trasllada la part més grossa al més feble, un podria començar a canviar d'actitud - la incredulitat- en els propers pressupostos i ordenances fiscals,comprovés si les conseqüències de la crisi la pagaran els que l'han provocat.
Al Sr. Arrizabalaga i Sr. Maresma ,principalment a ells, però també a l'oposició , només els hi demano que per un cop siguin seriosos, ja dono per descomptat que em tindré de menjar-me-la amb patates -pagar durant molt temps decisions , algunes faraòniques, que han compromès per a properes generacions, ara els exigeixo , tinc el crèdit per dir-ho- els vaig votar-, que com a mínim no empitjorin les coses , ..... és molt demanar?.
Ja veuen amb el poc que em conformo ara, després ja passarem comptes.
Els polítics em demanen confiança que de moment, en tinc ben poca. Tranquils! sol.liciten el govern local , hi sols pensar quines mans gestionaran el delicat moment ja em poso més nerviós!!! . Que algú m'expliqui com es pot demanar tranquil·litat a una persona que fos un dels nous aturats dels 2.650.000 que ja hi ha enregistrats, cosa que de moment- toco fusta - no em passi a mi.
La meva família no ha fet res que provoqués aquesta crisi, perquè ara la tingui de pagar i fer-nos càrrec de les malifetes dels que en varen sortir beneficiats . NO HI HA DRET! per no dir el que realment penso : EM CAGO EN TOT!
S.B.J
És tan repetit que és “retroalimenta” , i de tant dir-ho un acaba per creure que això va de veritat. De cop he tornat a pregar, si us plau "Virgencita” que em quedi com estic.
En ma vida hauria pensat que em preocuparia la borsa, les famoses "subprime" (què dimonis és això?) i que escoltaria les declaracions dels polítics i les meravelloses solucions que ens diuen per sortir-ne d'aquest gran forat...
Estic absolutament perdut, no sé pas que fer per poder sortir d'aquest angoixant bombardeig que rebo cada dia. Em torno més incrèdul - ja ho era una mica - quan escolto algunes d'aquestes receptes que ens proposen que es basen principalment en demanar-nos "confiança" , aquesta paraula està molt bé , però fa ja mesos que les xifres indican que anem a pitjor i a part de "confiança" que no paren de repetir, haurien de fer quelcom més que la simple lectura dels plans de decàlegs , etc , haurien de començar per reconèixer , en la part que els toca, que s'han comès errades i que ara toca rectificar. Algú ha escoltat alguna autocrítica , algú ha dit que "potser" es vem equivocar? . No parem de sentir que ja es veia a venir això de la crisi , que si els americans, que si el sistema financer, que.... i moltes més coses, etc. Ningú és capaç d’acceptar que no va fer res per evitar-ho, o com a mínim, per reduir-ne l'impacte de "l'hòstia" que ara ens “fotarem” tots.
Les paraules "confiança, esperança, tenim solucions, tranquils etc, etc" sonen buides i a més a més si són pronunciades pels mateixos que en la mesura de les responsabilitats que tenien, han ajudat a fer més grossa la crisi.
Aquesta crisi posarà en evidències moltes coses, des del mateix sistema (tant polític com econòmic) que comportaran canvis de tota mena , res seguirà igual que ara, i d'aquí uns anys..?¿
A nivell local es comprovarà aquesta evidència molt més aviat, tenim uns polítics molt mediocres que han actuat en aquests últims anys amb molta frivolitat, basant la seva política en la publicitat i en els canapès, tal com ara es comprova, sense aquella mínima precaució de preveure la que ens cauria a sobre. Els catalans en diem "fer un raconet" .
A banda de treballar -que duri- no tinc la vareta màgica ni solucions imaginatives per apaivagar primer i aturar després aquesta crisi, difícilment em convencerà "els mateixos" d'abans, amb les seves propostes. La credibilitat es guanya a llarg de molt temps i es perd amb una rapidesa doblement proporcional. Calen mesures que marquin un horitzó clar, amb prioritats racionals ben definides i que tothom tingui segur allò que es farà. Sembla raonable, no? però per això calen polítics -amb credibilitat- que tinguin visió de futur i que es "sacrifiquin" pel bé comú, no jugant a l'engany i a resultats de curt termini sinó a mig i llarg i això és molt demanar i difícil de trobar si comencen per no acceptar part de la culpa que els pertoca . O és què ningú té la culpa ?.
"Sangre, sudor y lagrimas, preveu el "dinàmic" Joan Maresma(CiU) , "Estiguem tranquils" ens manifesta , el més" desorientat" de tots: l'Alcalde César Arrizabalaga(PSC) i en la proposta de mesures, gestos a part, trasllada la part més grossa al més feble, un podria començar a canviar d'actitud - la incredulitat- en els propers pressupostos i ordenances fiscals,comprovés si les conseqüències de la crisi la pagaran els que l'han provocat.
Al Sr. Arrizabalaga i Sr. Maresma ,principalment a ells, però també a l'oposició , només els hi demano que per un cop siguin seriosos, ja dono per descomptat que em tindré de menjar-me-la amb patates -pagar durant molt temps decisions , algunes faraòniques, que han compromès per a properes generacions, ara els exigeixo , tinc el crèdit per dir-ho- els vaig votar-, que com a mínim no empitjorin les coses , ..... és molt demanar?.
Ja veuen amb el poc que em conformo ara, després ja passarem comptes.
Els polítics em demanen confiança que de moment, en tinc ben poca. Tranquils! sol.liciten el govern local , hi sols pensar quines mans gestionaran el delicat moment ja em poso més nerviós!!! . Que algú m'expliqui com es pot demanar tranquil·litat a una persona que fos un dels nous aturats dels 2.650.000 que ja hi ha enregistrats, cosa que de moment- toco fusta - no em passi a mi.
La meva família no ha fet res que provoqués aquesta crisi, perquè ara la tingui de pagar i fer-nos càrrec de les malifetes dels que en varen sortir beneficiats . NO HI HA DRET! per no dir el que realment penso : EM CAGO EN TOT!
S.B.J
3 COMENTARIS (clica i escriu els teus):
yo no entiendo mucho...
pero con miles de pisos sin vender.... ahora es momento de hacer un nuveo barrio?
en que beneficia esto a Montcada?
Hacia donde va Montcada?
saludos,
Com es posible que l'avaricia de uns quans arrivi a jugar amb les esperances de mil.lions de persones que "enganyades" per una colla de "especuladors" sense cap escrupol han fet un "dany" incalculabre.
Com es posible la propaganda y la facilitat en que s'oferien credits , sense pensar les entitats que ho feien ( amb la complicitat, pel seu silenci, dels poders publics) les consecuencies que aixó portaria.
Recordeu aquella propaganda de les entitats financeres que tothom a rebut : " Tens 6000 o 12.000 euros en 24 hores, vine a burcar-los"
Com es posible que tinguin ara la "barra" de solicitar ajuda publica ( que vol dir a nosaltres) .
Com es posible que ningú fes res per evitar-ho.?
Com es posible tanta irresponsabilitat col.lectiva?
Son tots plegats una colla de "criminals" que han matat les il.lusions de moltissim ciutadans que ara es trobaran sense feina per la seva avaricia.
Confiança? .... quina confiança puc tenir? ... amb el poder politic? amb les entitats financeres? ..... amb qui?
Vagin tots a .......
Si los responsables de la avaricia especulativa no son castigados se confirmará que el sistema está corrompido desde siempre y solo mira por las necesidades de los negocios faciles y rapidos.
Los q padecemos la crisis, ademas tendremos que financiarla con nuestros impuestos.
Mientras los verdaderos culpables no se les ha pedido responsabilidades y sus grandes fortunas en paraisos fiscales.
Han hecho fortunas engañando y especulando con el esfuerzo de muchas personas pero ningun politico se atreve a tocar esas fortunas. Prefieren sanear la crisis con el dinero de nuestros impuestos.
Publica un comentari a l'entrada