EL NOSTRE PARTICULAR ESPAI LITERARI
Capitol segon “ un futur de roses”
En el capitol anterior explicavem , la bona voluntat d’un exregidor i l’amor que havia descobert al costat d’un exregidora. Un camí que comença de nou , amb unes espectatives que es van allunyant de la idea inicial de fer una vida austera i sencilla.
El treball del exregidor el situa en un mon de negoci i lucre , obligat a viure a “todo tren” , forçat a fer del seu entorn , un entorn de luxe i opolència.
Exregidor: Jo no vull amor meu , pero haurem de canviar-nos el cotxe i he pensat que aquest model ens aniria força bé , nomès val 11.000.000 mil.lions de les antigues pesetas , es discret i no ens suposarà una despesa excesivament gran.
Exregidora: m’encanta cuchicuchi , es fashion , i el color es igual que el meu nou abric ........ t’agrada?
Exregidor: Es clar que m’agrada, pero tú m’agrades més....!!!!
Exregidor: saps? No porto res mes sota del abric....... mira....... que et sembla!!!!!!
Exregidor: No m’ho facis aixó , ja saps que no puc controlar-me....... i encara no he acabat la meva jornada laboral.
Exregidora: jornada laboral??????? Jo sí que et fare un bon treballet i dels fins .... vine aquí tita freda ummmmmmmmmm ¡!!!!!!!!!!
Exregidor: para, para ¡!!!!! Que ja saps que quan començo , ja no puc parar i a més encara ens sentirà algun vei.
Exregidora: Vine aquí punta brava , tu ets el meu mascle i jo soc el teu conillet preferit ....... per cert , aixó que dius dels veïns es veritat hauriem de canviar-nos de casa , així viuriem més tranquils i podriem fer “chiquichiqui” a totes les hores del dia.
Exregidor: sí, sí ,sí...... amor meu , la meva sorpresa del dia , es que ja he trobat una casa molt bé de preu , nomes val 90.000.000 mil.lions de les antigues pessetes, es unifamiliar , que ja saps que vol dir per una única familia , no?
Exregidor: Doncs clar, no soc tant tonta eh!!!!!!!!!! Saps que? Ets un sol , t’estimo
muamuamuamua!!!!!! Per cert aquest tanga “tigrat” que portes no et queda bé , prefereixo el de color groc , així puc veure’t a les fosques i ara vesteix-te que ja no tinc temps , a les dues m’esperen a la perruqueria.....
Exregidor: Pero ara no em deixaras així , no?
Exregidora: Vinga amor meu ........ que desde que et prens aquelles capsuletes blaves no hi ha qui et faci baixa els “anims”...... “cachondo” !!!!! .. que ets un “cachondo” !!!!!
continuarà
El treball del exregidor el situa en un mon de negoci i lucre , obligat a viure a “todo tren” , forçat a fer del seu entorn , un entorn de luxe i opolència.
Exregidor: Jo no vull amor meu , pero haurem de canviar-nos el cotxe i he pensat que aquest model ens aniria força bé , nomès val 11.000.000 mil.lions de les antigues pesetas , es discret i no ens suposarà una despesa excesivament gran.
Exregidora: m’encanta cuchicuchi , es fashion , i el color es igual que el meu nou abric ........ t’agrada?
Exregidor: Es clar que m’agrada, pero tú m’agrades més....!!!!
Exregidor: saps? No porto res mes sota del abric....... mira....... que et sembla!!!!!!
Exregidor: No m’ho facis aixó , ja saps que no puc controlar-me....... i encara no he acabat la meva jornada laboral.
Exregidora: jornada laboral??????? Jo sí que et fare un bon treballet i dels fins .... vine aquí tita freda ummmmmmmmmm ¡!!!!!!!!!!
Exregidor: para, para ¡!!!!! Que ja saps que quan començo , ja no puc parar i a més encara ens sentirà algun vei.
Exregidora: Vine aquí punta brava , tu ets el meu mascle i jo soc el teu conillet preferit ....... per cert , aixó que dius dels veïns es veritat hauriem de canviar-nos de casa , així viuriem més tranquils i podriem fer “chiquichiqui” a totes les hores del dia.
Exregidor: sí, sí ,sí...... amor meu , la meva sorpresa del dia , es que ja he trobat una casa molt bé de preu , nomes val 90.000.000 mil.lions de les antigues pessetes, es unifamiliar , que ja saps que vol dir per una única familia , no?
Exregidor: Doncs clar, no soc tant tonta eh!!!!!!!!!! Saps que? Ets un sol , t’estimo
muamuamuamua!!!!!! Per cert aquest tanga “tigrat” que portes no et queda bé , prefereixo el de color groc , així puc veure’t a les fosques i ara vesteix-te que ja no tinc temps , a les dues m’esperen a la perruqueria.....Exregidor: Pero ara no em deixaras així , no?
Exregidora: Vinga amor meu ........ que desde que et prens aquelles capsuletes blaves no hi ha qui et faci baixa els “anims”...... “cachondo” !!!!! .. que ets un “cachondo” !!!!!
continuarà
2 COMENTARIS (clica i escriu els teus):
UNIFAMILIAR? QUERRÁS DECIR BIFAMILIAR
¿no? O A LOS OTROS NOS LOS CARGAMOS.
Aixó del 90.000.000 pts per una casa, va en serio o es una broma, si no es una llicencia literaria cal a dir que si va en serio la questió dona molt que parlar.
A.Perez Martinez ( Can Sant Joan)
Publica un comentari a l'entrada