SOMNIS...

PARC DE LA LLACUNA.

....Quina passejada més bona estic fent avui, que bé que em trobo, que maco que és tot, com és que no coneixia aquest lloc?, com és possible que descobreixi avui aquest paratge del meu poble?… però si això és una meravella, mira quina quantitat d’espai verd, i quins arbres tant alts, quina ombra, quina frescor… quants ocells, quina serenor es respira a la vora d’aquesta llacuna… que bonica la imatge d’una parella d’enamorats donant menjar a un ànecs... quina tranquil·litat… quina pau… i que bé que es respira, quin aire tan pur... que bonic, que bucòlic… que net… que… que… qu… q….. q……. zzz……zzzzzz……. zzzz…….


Ei, noi ! … Ei, tio!!! .... Ei, desperta ja!!!! ........... despeeeeerta home, que faràs tard a la feina!!! … Ai, déu meu... ja ha tornat a llegir un suplement del nostre Ajuntament… mira que el metge li va recomanar que anés en compte amb certes lectures que creen addicció…. déu meu! quina creu!.

-----------------------------------------------------------------------
Nota: Ironies a banda, cal felicitar els autors del suplement titulat “El Parc de la Llacuna” de Mas Duran; l’estètica escollida en la primera pàgina combinat amb el color verd és un encert total, sincerament felicitats, us ha quedat convincent fins tal punt que al que escriu li venen ganes de deixar-ho tot per anar a Mas Duran a viure.