REFLEXIONS D'UN VEÍ PREOCUPAT PER L'ABSTENCIÓ
Pengem una carta d’un veí que li preocupa el futur de la nostra democràcia i que demana un canvi profund tant en les formes com el sentit de fer política dels nostres representants polítics.
Sóc un jubilat, un ciutadà que estima Montcada i m’agrada parlar, conversar amb els veïns i sempre que puc, quan la xerrameca està avançada, pregunto com veuen el panorama polític?. Quan parlen sobre Montcada i les eleccions municipals, trobo una disposició positiva en cercar solucions als problemes i necessitats del nostre municipi, però també, un manifest sentiment per no voler participar. Si els hi demano els motius per NO VOTAR, els arguments que s’expressen, son per part de tothom quasi iguals o similars: que si la política és cosa de quatre, que sols els hi preocupa el poder i la cadira, que res més volen continuar per “xuclar”, que els preocupa poc els problemes de la gent, que difícilment troben responsables que engresquin al personal….. en fi, un allunyament de la gent del carrer de la política “professional”.
Tot, cal dir-ho, molt preocupant i més quan ens juguem el futur del nostre poble que es troba en una cruïlla, que dependrà del camí que segueixi, això ens pot portar a situacions insostenibles a mig i llarg termini, i que dir, de les futures generacions, que no tenen cap culpa dels “ greus errors” produïts pels actuals polítics.
Els polítics quan ostenten el poder, en general, i els nostres no son una excepció, no tenen la voluntat real de solucionar aquest creixement de “passotisme” i de desídia que experimenta la població civil envers la política. Caldria preguntar-se, per què? Què està passant?
Segurament no hi ha solucions màgiques, però la qüestió no pot continuar igual com ara.
Els estudiosos, la majoria sociòlegs, s’estan manifestant darrerament en els mitjans de comunicació ciutadana, sobre el fort creixement de l’abstencionisme en les eleccions, recomanen que cal canviar, que cal apropar més la política real als ciutadans, és necessari realitzar més consultes populars, ser més senzills (referim-se als polítics) , menys prepotents en l’exercici del càrrec, que els polítics elegits entenguin que hi son provisionalment per servir i no per perpetuar-se eternament en el càrrec, cal…. etc, etc. Els polítics diuen sí, sí, sí...! s’ha de canviar, doncs, perquè no ho fan? .. no voldria pensar allò de: com a mí ja em va bé, doncs, no cal canviar. Seria molt trist pensar així, no? . És urgent una munió de complicitats per part de tothom.
Desitjo que el nostre futur govern municipal, el que sigui, n’hagi après dels “errors” del passat i vagi pel camí desitjable, jo hi posaré el meu granet de sorra, anant a votar i donant el meu suport a la candidatura que em pugui convèncer, que vagi en concordança amb els meus arguments, que entengui el meu missatge, que resumidament, reivindica un canvi d’actituds, de formes, i de fer política...per part dels que volen presentar-se per ocupar responsabilitats davant de la ciutadania.
Un jubilat i ex treballador Aismalibar .
Sóc un jubilat, un ciutadà que estima Montcada i m’agrada parlar, conversar amb els veïns i sempre que puc, quan la xerrameca està avançada, pregunto com veuen el panorama polític?. Quan parlen sobre Montcada i les eleccions municipals, trobo una disposició positiva en cercar solucions als problemes i necessitats del nostre municipi, però també, un manifest sentiment per no voler participar. Si els hi demano els motius per NO VOTAR, els arguments que s’expressen, son per part de tothom quasi iguals o similars: que si la política és cosa de quatre, que sols els hi preocupa el poder i la cadira, que res més volen continuar per “xuclar”, que els preocupa poc els problemes de la gent, que difícilment troben responsables que engresquin al personal….. en fi, un allunyament de la gent del carrer de la política “professional”.
Tot, cal dir-ho, molt preocupant i més quan ens juguem el futur del nostre poble que es troba en una cruïlla, que dependrà del camí que segueixi, això ens pot portar a situacions insostenibles a mig i llarg termini, i que dir, de les futures generacions, que no tenen cap culpa dels “ greus errors” produïts pels actuals polítics.
Els polítics quan ostenten el poder, en general, i els nostres no son una excepció, no tenen la voluntat real de solucionar aquest creixement de “passotisme” i de desídia que experimenta la població civil envers la política. Caldria preguntar-se, per què? Què està passant?
Segurament no hi ha solucions màgiques, però la qüestió no pot continuar igual com ara.
Els estudiosos, la majoria sociòlegs, s’estan manifestant darrerament en els mitjans de comunicació ciutadana, sobre el fort creixement de l’abstencionisme en les eleccions, recomanen que cal canviar, que cal apropar més la política real als ciutadans, és necessari realitzar més consultes populars, ser més senzills (referim-se als polítics) , menys prepotents en l’exercici del càrrec, que els polítics elegits entenguin que hi son provisionalment per servir i no per perpetuar-se eternament en el càrrec, cal…. etc, etc. Els polítics diuen sí, sí, sí...! s’ha de canviar, doncs, perquè no ho fan? .. no voldria pensar allò de: com a mí ja em va bé, doncs, no cal canviar. Seria molt trist pensar així, no? . És urgent una munió de complicitats per part de tothom.
Desitjo que el nostre futur govern municipal, el que sigui, n’hagi après dels “errors” del passat i vagi pel camí desitjable, jo hi posaré el meu granet de sorra, anant a votar i donant el meu suport a la candidatura que em pugui convèncer, que vagi en concordança amb els meus arguments, que entengui el meu missatge, que resumidament, reivindica un canvi d’actituds, de formes, i de fer política...per part dels que volen presentar-se per ocupar responsabilitats davant de la ciutadania.
Un jubilat i ex treballador Aismalibar .
1 COMENTARIS (clica i escriu els teus):
Exemple : Referendum Andalusia i abans el de Catalunya.
Es tirant els trastos al cap , pero no fan absolutament res per canviar.
I aixi ens va a tots
Publica un comentari a l'entrada