SOBRE EL VIATGE A PARÍS, DE "SA SENYORIES" ... HEM REBUT AQUESTA NOVA COL.LABORACIÓ...

("sempre ens quedarà París....")

MAS CINE, CINE, CINE, MÁS CINE POR FAVOR, QUE TODA LA VIDA ES CINE Y LOS SUEÑOS, CINE SON... (Luís Eduardo Aute)

Aquesta història vol ser un petit homenatge a un edifici de Montcada, el cine Coliseum que encara que fa anys ja no s’hi fan pel·lícules, semblava que mentre es mantingués amb la mateixa família de propietaris potser encara es podria tornar a obrir algun dia. Anys enrere el cine era quasi l’única manera de distreure’s i també de somniar...

Erase una vez en America, perdó, a Montcada, hi havia un home que no era pas El hombre tranquilo, ni El portero de noche, ni El tercer hombre, ni El Padrino, era com El rey León o potser millor com El último emperador, que feia que tots els vilatans estiguessin sempre Al filo de la noticia. Sembla que s’imaginava que Montcada fos com Tierra de faraones o com America, America i el seu fer anava per imitar aquells països llunyans; així que aquest poble semblava més La jungla de asfalto i sempre estava En construcción i de Fresas salvajes res i la gent també recordava allò de Que verde era mi valle o El jardín de los Finzi-Contini, ai, de la cerveseria.

A vegades anava acompanyat de El hombre del traje gris (de Zara) o també de Los 3 mosqueteros i fins i tot a vegades imitava al Arturo y los caballeros de la mesa redonda.

Quan viatjava o viatjaven no anava mai amb l’Expreso de medianoche, ni en vaixell per por d’una Rebelión a bordo o dels Piratas del Caribe; més aviat anava al Aeropuerto, sembla que en busca del 7º cielo. Li agradava tant aquesta activitat que en el fons el que volia era fer La vuelta al mundo en 80 días.

Tot i que era molt temptador anar a buscar El tesoro de Sierra Madre o Las minas del rey Salomón, va pensar que com que ja es podia informar llegint les Memórias de Africa, era millor descobrir La leyenda de la ciudad sin nombre. Així és que un dia van anar com si fessin La conquista del Oeste, però no a buscar la Gilda ni El amigo americano, nooooo, a Chicago i també a Europa, Europa, a veure The Queen i encara millor: no va voler que passés més temps sense poder dir “Siempre nos quedarà París para recordar”, com els amants de la peli Casablanca.

I és que l’home era molt previsor i com que faltava molt poc temps perquè es celebressin una cosa que se’n deien eleccions i clar, podia ser que segons els resultats no pogués o poguessin (també hi va anar amb els companys) tornar a gaudir d’aquella afició...

(continuarà)

Eurídice